dijous, 17 de gener de 2013

Campi qui pugui en la romanització de l'hebreu als mitjans catalans

Yom Kippur o Iom Kippur? Hanukkah, Hanukkà, Hanukà o Khanucà? Sembla que hi hagi un "campi qui pugui" notable en la romanització de l'hebreu als mitjans catalans. L'IEC va fer una proposta de romanització que no sé si va quedar en proposta o ja és "paraula de Déu". El cas és que aquest document de l'IEC sembla un jeroglífic per a especialistes. (Suposo que el text va ser pensat per i per a lingüistes i  traductors de textos hebreus).

Les recomanacions de l'IEC difícilment poden servir als periodistes (o als bloguistes o microbloguistes) que batallen (batallem) de tant en tant amb topònims o noms d'organismes israelians, o amb festes del calendari jueu, i que, com que no sabem hebreu, ens arriben aquests termes en anglès o espanyol, o en alguna versió catalana, i volem saber quina és la transcripció catalana correcta.

Suposem que sóc un corresponsal català a Jerusalem. No tinc ni idea d'hebreu (voleu dir que no passa, això?). Llegeixo en anglès al twitter del Jerusalem Post que un escamot terrorista ha atacat des del Sinaí pel pas fronterer de "Kerem Shalom" (consti que ha passat). Pregunta: quina és la forma catalana resultant de la romanització del topònim original hebreu del qual prové també el topònim romanitzat "Kerem Shalom"? (Potser cal que rellegiu la pregunta.) Resposta: Si tingués el topònim original en hebreu podria agafar les recomanacions de l'IEC i, si fos un geni, podria fer jo mateix la romanització del topònim. Però, precisament, no tinc el topònim en hebreu i no puc fer servir les recomanacions de l'IEC (ni sóc un geni). Que faig?1

Insisteixo: què faig? No hi ha manera humana de saber quina seria la romanització catalana del topònim romanitzat "Kerem Shalom"2. Sospito que seria Kerem Xalom, però, amables lectors, hi ha termes més difícils d'adaptar, i, acceptem-ho: necessitem unes normes (o una eina en línia) per transcriure al català l'hebreu prèviament romanitzat segons les recomanacions de l'ALH (o segons romanitzacions angleses menys ortodoxes).

Tampoc ens aniria malament una base de dades de paraules hebrees d'ús comú (topònims, festes, organismes polítics,...) en la seva versió anglesa i catalana. (Bé, "Kerem Shalom" tampoc és un topònim comú, i difícilment figuraria a la base de dades.) Podríem pensar que per a això hi ha el Cercaterm o l'ésAdir, però aquestes fonts són limitades pel que fa a l'hebreu, i de vegades contradiuen les recomanacions de l'IEC. Curiosament, la Viquipèdia ha adoptat fèrriament els criteris de l'IEC, però no ho han fet ni el diari ARA ni El Punt Avui ni Vilaweb.

Vegem amb exemples comuns el poc cas que fan de les recomanacions de l'IEC algunes eines lingüístiques de referència i alguns mitjans catalans. He triat set paraules relativament comunes, que apareixen amb certa freqüència en la forma hebrea romanitzada, tot i que tinguin un terme equivalent català. Són, en la forma  "anglesa" comuna: Hanukkah, kibbutz, Knesset, Pesah, Rosh Hashanah, Shabbath, Yom Kippur. En quina forma les escriuen dues fonts linguístiques i tres mitjans periodístics catalans? Cliqueu a la taula per ampliar-la. Entre parèntesi, el nombre aproximat de vegades que surt cada terme, via Google:
A l'esquerra, en dues columnes a part, les formes romanitzades que utilita el diari Haaretz en anglès (fons groc) i, just a la seva dreta, les formes recomandes per l'IEC (fons verd clar). A la taula principal, les diferents formes corresponents que fan servir el Cercaterm (TERMCAT), l'ésAdir (CCMA), l'ARA, El Punt Avui i Vilaweb. Els colors de fons a la taula principal assenyalen la correspondència amb la forma "anglesa" en groc (probablement la recomanada per l'ALH), o amb la de l'IEC en verd. El gris indica coincidència entre les dues formes, i el blau, formes diferents de les dues esmentades. En blanc, quan la font no ha fet servir la paraula.

Bé, en aquesta petita mostra, el predomini del groc sobre el verd és notable (9 contra 4): les formes de l'ALH o "angleses" dominen sobre les recomanades per l'IEC. Les nombroses cel·les en blanc fan evident que termes com Pésah o Roix-ha-Xanà o xabbat no es fan servir a algunes de les  fonts esmentades. Finalment, només 4 cel·les de 32 possibles estan ocupades inequívocament per les formes recomanades per l'IEC. Curiositats: "Iom Kippur" (Vilaweb), "el Hanukkah" (Vilaweb), "l'Hanukà" (Avui), "Passover" (Vilaweb). I per a kibbutz i Shabbath el document de l'IEC recomana qibbuts i xabbat, però el diccionari de l'IEC diu que quibuts i sàbat. En aquests casos, en un text en català es faria servir quibuts i sàbat.

Conclusions: a) Gairebé ningú fa cas de l'IEC. b) Se sent un crit de fons: "Campi qui pugui!". c) Si us plau, algú que posi una mica d'ordre en la romanització de l'hebreu als mitjans catalans, i que ens ho aclareixi a a la resta dels mortals!

1 Aquí hi ha una qüestió prèvia: si l'Acadèmia de la Llengua Hebrea (ALH) ja té unes recomanacions per a la transliteració de l'hebreu ( i ha normes ISO al respecte), cal que fem en català una romanització pròpia, particularment dels topònims? No puc agafar directament els topònims del Google Maps? Resposta: ja no entro en aquest tema. Acceptem (sense concedir) que com que l'hebreu té un alfabet diferent del nostre som lliures de fer la nostra transliteració, com la fan els francesos o els russos.
2 Mentida. Vaig a la Wikipedia en anglès i aprenc que l'original hebreu de Kerem Shalom és כֶּרֶם שָׁלוֹם. Amb això vaig al document de l'IEC i amb una mica de feina potser, només potser, obtindria la transcripció catalana correcta. Però això és demanar massa a un corresponsal català a Jerusalem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada