dimecres, 17 de novembre del 2010

Tot redundant Camacho

Bé, l'Alícia Sánchez Camacho ha resultat ser una font inesgotable d'inspiració. L'endemà de la sempre modesta glossa que vaig fer de la seva barra còsmica esclata l'afer del videojoc xenoindependistofòbic. No el comentaré perquè no l'he vist i en sento diferents versions.

Tanmateix he de dir que abans d'ahir em vaig deixar moltes coses al tinter. D'una banda, al seu moment, tot l'afer Badalona, romanesos etc. Més recentment, la seva defensa de la família tradicional amb allò dels nens, que han de tenir un pare i una mare. Per pudor, jo no em dedicaré a preguntar-me sobre l'origen de la descendència de la nostra protagonista. Alguns ho han fet i fins i tot han aventurat hipòtesis i conclusions, fregant l'obscenitat. Certament, ASC s'ha posat ben a tiro, fent gala, un altre cop, d'una certa barricitat còsmica. Als EUA l'haurien massacrat, amb aquest tema.

De tota manera, no ens enganyem. Hi ha centenars de milers de persones que aplaudeixen i votaran l'ASC. Potser, com deia Dalí, es tracta que parlin de mi, encara que sigui bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada