diumenge, 26 de setembre de 2010

Marques blanques, productes xinesos i barbers marroquins

Conec un matrimoni de professionistes (que dirien a Mèxic) que han estat capaços de criar el mateix nombre de fills que l'Eva Piquer sense haver de recórrer a les marques blanques dels supermercats. Últimament, però, i amb el 50% de fills col·locats, aquesta parella ha entrat al món de les marques blanques, com tanta gent, com a mesura d'estalvi enfront de la Gran Recessió i de l'incertesa que vivim.

La major part dels últims vint anys no he patit gaire per a arribar a final de mes. Sobretot no vaig patir gaire a Mèxic, perquè el sou, molt semblant al d'aquí, donava per a molt més. Bé, ara i aquí les coses són molt diferents: tot és caríssim i realment s'ha de mirar molt on i amb què et gastes les garrofes. I, efectivament, a casa, el rebost i la nevera també s'han omplert de marques blanques. Sempre pots sentenciar amb orgull: ep!, que és molt bona, aquesta marca blanca!

Últimament m'ha sorprès que els forns del barri fan ofertes de barres de pa a 50 o 60 cèntims. (els mateixos forns que les venien fa poc a 95 cèntims). Potser té alguna cosa a veure amb que un conegut supermercat ofereix dues barres rústiques per 90 cèntims? Deu haver estat dur deixar-les de vendre a 95 cèntims la unitat, però, ves per on, ja m'he acostumat a les rústiques del supermercat.

Algú va dir que la Xina (o Àsia en general) era una màquina antiinflàcionària a nivell global. No crec que es pugui dir el mateix en el mercat mundial de les matèries primeres, però sembla que sí que ho és en el de productes acabats. Veig que aquests anys s'ha passat de les botigues del "tot a cent" a uns basars xinesos que venen gairebé de tot, i que molta gent ha perdut el pudor a comprar-hi. Jo mateix l'estic perdent.

La nova immigració ofereix també possibilitats d'estalvi. Per què pagar 14 o 20 € perquè em tallin el cabell quan el meu barber marroquí ho fa per 6 €, inclosa l'escapçada de celles i l'afaitada d'orelles i de narius (com als adolescents, em comença a sortir pèl on no n'havia tingut mai)? Tot això, amb un plus d'amabilitat, i sense comptar que, a més, aprenc una mica d'àrab. Ahir em va parlar de Melilla, però en castellà.


6 comentaris:

  1. bé, jo em vaig tallar el cabell en un lloc d'aquests de 6€ i no hi tornaré. Només sortir d'allà vaig anar-me a dutxar.

    ara, el gaspatxo del mercadona està boníssim.

    ResponElimina
  2. Hem tingut sort diferent amb els barbers. I el gaspatxo del Mercadona no l'he tastat mai, però... "és boníssima, la marca Hacendado!". La gent que no compra Hacendado no són cool.

    ResponElimina
  3. Jo compro "hacendado" i faré el que faci falta, però, òndia... com diu el meu fill "La salsa de tomàquet, nooo, si us plau". Un dia que li vaig canviar la marca bona per la blanca.
    Què consti que la faig casolana molt bona, però en el dia a dia,oi? un ràpid arròs a la cubana, per exemple, va bé tenir algun pot a mà.
    Què hi farem. El consum ja no és el que era.

    ResponElimina
  4. Fins ara gastàvem el Solís, però crec que ja he tastat la marca blanca i crec que tens raó, tot i que potser no m'exclamaria tant. Però... hi ha salsa de tomàquet bona (de pot, vull dir)? En fi. Com l'Scarlett O'Hara, procurarem no passar gana.

    ResponElimina
  5. Sí, Geo, la marca Ferrer (In memoriam). El preu també bé.

    ResponElimina
  6. Ferrer... Connais pas.

    Deus dir "in Memoriam" perquè ja no el compres: veig que tenen pàgina web i encara venen salsa de tomàquet. Quan s'acabi la crisi el tastaré :O

    ResponElimina