Fins i tot per als qui coneixem i admirem Kirk Douglas i vam començar a conèixer Michael Douglas com "el fill de Kirk Douglas" (suposo que ja som minoria), Michael Douglas és una important icona dels últims trenta anys, per qui tinc una certa simpatia, no només motivada perquè el vaig veure agafar un Renault 4 a la Marina de Valldemossa i enfilar la carretera que més amunt el porta a la seva finca de S'Estaca, o perquè va confessar a Matías Vallés una certa adicció a la sobrassada amb galetes d'Inca. (Vegeu aquest notable article de M.V. sobre l'actor).
El cas és que té un càncer a la gola i va tenir l'ànim de deixar-se entrevistar per David Letterman. L'esperen encara set setmanes de ràdioteràpia i quimioteràpia. Bona sort, Michael!
El cas és que té un càncer a la gola i va tenir l'ànim de deixar-se entrevistar per David Letterman. L'esperen encara set setmanes de ràdioteràpia i quimioteràpia. Bona sort, Michael!
Amb això del Kirk i del Michael, he recordat Marsillach quan la seva filla començava a ser famosa: "He passat a ser el pare de la filla d'en Marsillach".
ResponEliminaSí, que tingui molta sort; sembla un tipus llest.
Seria un cas semblant, però, la veritat, no he seguit gaire la pista de les Marsillach (una d'elles la vaig veure fent de jove serfadita a la Palestina britànica durant la SGM), i recordo també que l'Interviu les va treure lleugeres de roba quan eren molt jovenetes. Tant, que son pare es va emprenyar força (i perdonin la referència a l'Interviu, ha ha ha!).
ResponElimina