dimarts, 17 d’agost del 2010

Estiu de mudança

Ja hauran vist els amables lectors que el ritme de producció bloguística ha baixat força. No és que hagi decretat vacances, sinó que estic completament absorbit per una operació mudança que fa un any comptava fer en tres mesos i que haurà trigat tretze mesos en realitzar-se si, finalment, la fem durant la primera quinzena de setembre. Si abans de mudar-te has d'omplir de mobles i electrodomèstics un pis buit, si tens un pressupost limitat i tothom et diu que vagis a l'Ikea, i, a sobre, no tens cotxe ni gaire traça en dissenyar una sala-menjador, ni tens la més remota idea de què és un matalàs viscoelàstic (ni de perquè l'Ikea no ven matalassos més amples de 160 cm en aquestes latituds baixes), i si els avis de la teva filla estan entre 300 i 10.000 km de distància, el procés de mobles-mudança es converteix en un petit o gran calvari, un desfici, una obsessió.

Bé, ja hem passat l'equador del procés de compra de mobles (el compte corrent n'és testimoni) i el diumenge ens n'anem a Mallorca a passar un poc més d'una setmana amb els avis més pròxims. A la tornada, abans de l'11 de setembre, el déménagement, i l'ansiada estrena de la dutxa termostàtica. Per no esmentar l'estrena de l'originalíssima llibreria Billy o d'un armari PAX que, si els déus ho permeten, algú muntarà dins una minúscula habitació que acabarà convertida en una insospitada cambra-armari...


6 comentaris:

  1. Doncs cap a Mallorca a descansar.
    En el rànquing dels psicòlegs, la mudança és el tercer factor culpable d'stress, després de -és fort, toquem fusta- mort d'un parent i divorci. És veritat, eh?
    Vull dir que és veritat en el rànquing dels pcicòlegs...

    ResponElimina
  2. Molt estressant, completament d'acord. Però aquest procés previ d'adquisició de mobles ha estat molt pesat. La mudança en sí no ho serà tant, perquè no hem moure mobles.
    I a descansar a Mallorca, esperem que sí. Haurem de pujar al Santuari de Lluc a donar gràcies a la Mare de Déu per haver sobreviscut a aquest any u postmexicà...

    ResponElimina
  3. visc(a) la dutxa termoestàtica! xD

    scolta, i perquè aquest interès en un matalàs de més de 160cm d'ample?

    ResponElimina
  4. Mai9, l'interès és bàsicament... dormir, dormir i dormir, sense que et fotin una colzada o et destapin. Hi ha vida més enllà del llit de matrimoni. A Mèxic hi havia el llit matrimonial, el Queen Size i el King Size (influència soviètica, segurament). El King Size feia dos metres d'amplada i és el llit on he dormit entre 2004 i 2009. "Provisionalment" porto un any dormint en un llit d'1,35 m, i estic rabiós.

    ResponElimina
  5. home, en un de metre trenta-cinc també estaria rabiós jo.

    Jo diria que el king size i el queen serà més cosa dels US of A, no? Per l'estil de nom i perquè això de "supersize me" és cosa d'allà.

    el meu és de 1.50, però un dia vaig dormir en un de 1.60 i casi estava per dormir-hi del través.

    I buf, més gran? no sé tu, però jo prefereixo trobar-la sense fer una excursió. ;)

    ResponElimina
  6. Bé, la cosa soviètica era un acudit... I respecte de l'excursió, segurament tens raó, però el dormir és una altra cosa ;)

    ResponElimina