diumenge, 11 de juliol del 2010

Un aspecte de la manifestació

Abans de partir cap a la manifestació del 10 de juliol vaig fer algunes prediccions. Una d'elles era que la majoria dels manifestants serien catalanoparlants. Parant una mica l'orella vaig concloure que, efectivament, una majoria aclaparadora eren catalanoparlants. Vaig agafar el tren en una ciutat que té 2/3 o 3/4 de castellanoparlants, però recorrent l'andana de l'estació, força quatribarrada i esteleda, plena de gent que normalment no et trobes al tren, vaig comptar les primeres vint converses que vaig sentir, i totes, absolutament totes, eren en català. A la conversa número 20 vaig detenir el recompte, però en tot el meu recorregut en tren no vaig sentir ni un diàleg en castellà. La primera conversa que vaig sentir en castellà va ser ja a Barcelona, baixant per Gran de Gràcia: una parella de jubilats andalusos, un dels quals li deia a l'altre: Le he dicho a mi yerno y a mi nieto: voy donde vosotros tendrías que ir y no vais.

Per la Rambla de Catalunya i pel Passeig de Gràcia, on em vaig creuar amb molta gent en el meu intent per avançar una mica i sortir per Provença, i on tenia la gent literalment a tocar i els sentia parlar, la sensació ha estat la mateixa. On eren els milers de jubilats andaluso-catalans que omplen els autobusos de la meva ciutat? On eren els seus fills i néts que de vegades parlen català i castellà amb els fills i bàsicament castellà amb el cònjuge? On eren els milers de sud-americans o sud-americano-catalans (els nostres llatinoamericans són, bàsicament, sud-americans)? On eren els milers d'homes marroquins o marroquino-catalans amb texans i T-shirts? On eren els milers de dones marroquines o marroquino-catalanes amb hijab?

Part d'aquesta gent no té dret al vot i, per tant, no és fàcil que s'impliqui en la política, però no deixa de ser curiós que un estatut que va ser aprovat en primera instància pel 89% dels diputats catalans no mereixi ser defensat més que per persones que molt majoritàriament pertanyen a un perfil ètnic (paraula tabú) determinat, quan de fet, els partits proestatut reben, en conjunt, el vot dels principals grups ètnics del país. El PSC va ser capaç de mobilitzar a favor de l'estatut la seva mina de vots del Baix Llobregat, del Barcelonès Nord o del Vallès? Jo diria que no. Certament, el lema de la manifestació no era de defensa de l'Estatut, o no només de defensa de l'Estatut, però també dubto que un lema de defensa estricta de l'Estatut hagués reunit tanta gent.

Com s'interpreta aquesta inhibició? L'elevat percentatge de votants castellanoparlants (estimo que entorn del 50%) va ser capaç d'aportar només una fracció minúscula, gairebé inapreciable, de manifestants? Més enllà de Montilla y Justo Molinero, n'hi havia algun altre? Bromes a part, parlo de grans nombres, no d'anècdotes, com ho seria la d'algunes persones estrangeres entrevistades a la TV3 (jo mateix vaig assistir a la manifestació amb una català i una mexicana) però això no deixa de ser anecdòtic.

Aquesta inhibició dels "castellans" s'ha d'interpretar com a desaprovació de la protesta? S'ha d'interpretar com un deixar fer (que facin el que vulguin, són coses dels "catalans": penso que això, en part, ho han fet força els últims 30 anys)? En principi no ho sé, però els comentaris que he sentit i i les actituds que he observat em fan pensar en una desaprovació. Si fos així, PP, Cs i UPD ja es deuen estar fregant les mans i parant les xarxes en aquest pesquer de vots (ho fan des de que existeixen, però podrien estar canviant les condicions). D'altra banda, des del punt de vista sobiranista/independentista, ¿és factible avançar realment en aquesta línia quan un sector tan significatiu dels catalans experimenta les peripècies de la relació amb Espanya amb una actitud que no s'acaba de manifestar però que, per dir-ho suau, és evident que no és, ni de lluny, la indignació desesperançada que s'ha manifestat el 10 de juliol a Barcelona? Quanta gent, al final, acabarà comprant el producte que diu que la solució és "més Espanya"?

Xifres
Jo diria que en el recorregut de la manifestació no hi caben ni 1,1 ni 1,5 milions de persones. Ni tan sols afegint-hi el desbordament sobre els carrers adjacents i sobre el Passeig de Gràcia entre Gran Via i la Plaça de Catalunya. Sembla que no hem après res de la gran tasca que feren els de la difunta web de Contrastant. La Guàrdia Urbana o Òmnium ¿han penjat al web un full de càlcul, si més no un PDF, amb els càlculs justificatius de la participació? Aquestes coses existeixen! S'haurien de fer els càlculs i fer-los públics. Els diaris que publiquen les dades han fet, si més no, un capmàs per a verificar la factibilitat que un milió o un milió i mig de persones es concentressin a la manifestació? Em temo que no. Com deia fa anys un conserge d'una institució del Vallès, és que somos munchos, i no cal que ens contem.

5 comentaris:

  1. Segons Lynce (http://www.lynce.es/es/metodo.php) els assistents van ser pocs més que a la manifestació de gais, lesbianes, transexuals i bisexuals del dia 3 a Madrid (la dada la recull El Mundo; en fi...). Independentment de les xifres (que potser no cal pactar ni un terme mitg) els que hi vam ser no estavem precisament per les matemàtiques i suposo que ens quedem amb les sensacions. Més que quans erem o quants no, potser va sent hora de preguntar-nos: I ara què? (tot i que a mi algú ja em va suggerir: "disfruta-ho perquè això ja no ho tornaràs a veure"; en el sentit que no tindrà cap marcada decantació de vots a les urnes). Conec massa gent que ni tan sols pensa anar a votar però un tendeix a somiar (o quelcom semblant) fins i tot quan no espera ni creu gairebé res.

    ResponElimina
  2. Aquesta empresa ha fet els càlculs amb 15 fotos aèries de quan ja s'havia dissolt la manifestació. No sé a què aspiren. Jo, per exemple, ja era a casa, a 30 km de Barcelona, a aquella hora.

    Fent un càlcul de mínim de mínims, a l'inici de la manifestació els 650m*57m del PgGràcia entre Diag i Aragó eren ben plens de gent. Serien 37050 m2, a 3 persones/m2 (realment estàvem estrets) = 111.150 persones.

    Tenint en compte que la capçalera no podia avançar perquè al davant estava ple de gent, i si es donés el cas que a l'inici estigués ple tot el tram de PgGràcia-Granvia, serien 1.065m*57m=60.705 m2, que comptats a 3 pers/m2 serien 182.115 persones.
    Si en algun moment s'hagués arribat a omplir tot el recorregut de la manifestació (entre Diag.P.Gràcia i Pl.Tetuán), serien 39150 m2 més, que depenent de la densitat podrien donar fins a 117.450 persones més (3/m2) o 121.410, sumant entre 260.000 i 300.000 persones. A mí aquests nombres em semblen raonables. Si tenim en compte que molta gent baixava per Rambla de Catalunya, perquè PgGràcia estav impossible, i que els carrers afluents del Passeig de Gràcies tenien gent (com mitja illa de gent bastant estreta) i que la Plaça Tetuán es va omplir etc, sumaríem potser 70.000 persones més, segons uns càlculs que no detallo. En fi, 180.000-370.000 persones em sembla un interval més raonable (amb la informació incompleta que tinc) que aquests valors que indica aquesta contractada pel Mundo, la fiabilitat del qual per als temes que fan referència a Catalunya és, per a mí, un infinitèsim de 2n ordre, o sigui, negligible.

    ResponElimina
  3. Respecte de la segona part del teu comentari, anònim comunicant, no veig clar que tot això es tradueixi en grans canvis a les urnes, com no sigui un augment del PP o similars. No veig un landslide (que diuen els anglesos) sobiranista, però sí que potser alguns partits es veuran més empesos a estratègies intel·ligents, si més no, de "control de danys". Altres canvis o iniciatives sobiranistes o independentistes crec que no maduraran d'aquí a les eleccions.

    ResponElimina
  4. l'anònim comunicant diu que gràcies; a mi també m'ho semblen força raonables les xifres que detalles. Com he dit abans però... l' "i ara què?" el deixo a l'aire. La meva raonabilitat (que a cops patina) també coincideix amb que dius que tu tampoc veus: GRANS canvis a les urnes. De fet, encara que s'hi traduis, en el fons tampoc crec en cap tipus de revolució social; per tant, tot i que m'agradaria molt (m'alegraria, vaja) que ens equivoquéssim en el pronòstic (que sona a reservat; i aquí si que GRAN reserva) tot em porta a pensar que la única maduració posible i computable (a les grans lligues, per dir-ho d'alguna manera) es la de consciència (i en cap cas ho dic apuntant aspectes ètics o morals).

    Aquesta nit les banderes espanyoles escombraràn d'alguna manera els carrers de Barcelona per on vam patrullar dissabte, no se amb que tant grans o petites esperances. En fi...

    Salutacions i ànims, que antropològicament parlant encara hi ha cabuda per determinat tipus d'humor damunt d'aquest coi de teatre.

    ResponElimina
  5. Gràcies pels comentaris. En l'i ara què s'hi hauria d'incloure el tema principal del meu escrit. Si no, em temo que no funcionarà la cosa...

    ResponElimina