Les màfies mexicanes conegudes genèricament com el Narco estan assolant regions senceres del país amb l'extorsió, els segrests i els assassinats, arruïnant o matant les persones que es pretenen guanyar la vida d'una manera mitjanament decent. Això està provocant un nou èxode de mexicans cap als Estats Units, especialment als estats fronterers amb Mèxic. A la migració per manca de perspectives laborals s'hi suma l'èxode per manca de perspectives de supervivència física. Vegeu aquest article d'El Universal sobre els pobles fantasma del nord de Chihuahua.
A ran de la situació de l'últim any o dos a Ciudad Juárez, Proceso feia públic que uns 160.000 juarenses han abandonat la ciutat per l'aparentment difícil procediment de mudar-se a la població bessona d'El Paso, Texas, a l'altra banda del riu Bravo. Suposo que molts tenien visat de turista per als EUA i simplement han entrat de turistes i s'hi han quedat. D'altres tenien la residència o la doble nacionalitat. Un altre procediment, vàlid per als mexicans rics és aconseguir un visat d'empresari. No cal dir que segons Proceso la gent fuig per culpa de la guerra de Felipe Calderón contra el Narco. (L'esquerra mexicana té aquestes coses: segons ells, la culpa no és dels delinqüents que t'extorsionen pel fet de tenir un negoci, ni que sigui una parada de gorditas en una cantonada, no, la culpa és del govern federal per perseguir-los. O no és dels narcos que es barallen a mort entre ells pel territori, sinó del govern federal que fa el que pot amb l'única eina mitjanament - només mitjanament - fiable que té: l'exèrcit. Tristament, PRI i part del PAN pensen el mateix.) Ja la pujaran dreta, la paret...
Aquests dies, El Universal ha explicat l'èxode de mexicans de classe mitjana i alta que s'instal·len en bones cases de San Diego, Califòrnia, veïna de Tijuana [Vegeu l'article: Tijuana en paz, pero en Estados Unidos]. Allà munten els seus comerços o restaurants, o dirigeixen a distància els seus afers a Tijuana. De tant en tant van a Tijuana a visitar els seu negoci. Aquest és el problema: un amiga espanyola resident a Mèxic em va contar el cas del seu oncle que vivia a San Diego i en una visita al seu negoci a Tijuana el van segrestar. Va tenir sort: després d'un temps i de pagar un rescat, la víctima va tornar a San Diego, això sí, amb algun dit de menys.
A Nuevo León i Tamaulipas fugen cap la zona propera de Texas, el que en diuen el Valle de Texas, i tres quarts del mateix. [Vegeu a El Universal: Un éxodo beneficia a Texas]. Es dóna el cas de l'alcalde de Camargo, Tamaulipas, que, diuen els veïns, té el seu despatx a la ciutat de Rio Grande, Texas!
Al cap i a la fi, i com diu la meva sogra, ¡Todo eso era nuestro!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada