dissabte, 13 de juliol de 2013

El pollastre no és un animal...

La meva filla de quatre anys va anar amb l'esplai a visitar una granja "pedagògica", on va veure una vaca (en singular), una ovella, algun conill i altres animals. En va venir molt contenta. Mentre sopàvem em pregunta: com es diu gallina en anglès? Dic "hen" (després de fer una mica de memòria, francament). I com es diu gall? Dic "cock", obviant altres significats d'aquesta paraula. I jo li pregunto: I com es diu pollastre, confiant que potser coneixia la paraula "chicken"? Resposta: Nooo, que el pollastre no és un animaaal!

Va quedar de pasta de moniato en saber la veritat. Es devia pensar que els pits de pollastre els cullien d'un arbre, ja ben arrebossats amb pa ratllat i juliverd. Vaig aprofitar per dir-li que el conill (sí, com aquell que hi havia a la granja) també es menja, que al menú del restaurant on vaig dinar ahir hi havia conill, i que la seva àvia mallorquina cuina conill amb ceba de tant en tant. Va quedar bocabadada i amb els ulls com platerets. El traumatòmetre es devia descalibrar una mica: el vam tornar a posar zero.

2 comentaris:

  1. És duríssim.
    "Y con sus ojitos"! va dir mon fill esborronat, poc després d'arribar a casa, davant d'un llamàntol que va descobrir a la cuina i després que li confessés que ens el fotríem per sopar.
    ¿Dónde me he metido? devia pensar, el pobre.

    ResponElimina
  2. Sempe hi ha una primera vegada, he he. Jo no recordo cap trauma per aquest tema, per això...

    ResponElimina