divendres, 22 de juny de 2012

Anglès a P-3

He vist que alguna escola concertada de la ciutat ha estat molt reticent a introduir l'anglès a P-3. Fa dos anys en una d'elles començaven a P-4 i es veu que ara començaran amb una hora setmanal a P-3. He sentit directores d'escola donant arguments pedagògics i logopèdics per defensar aquesta resistència a la llengua de Sarah Palin a aquest nivell.  Però em diu una amiga navarresa que allà totes les escoles fan cinc hores d'anglès a la setmana a P-3. A la seva comarca també fan molta immersió en basc, tot i que (o precisament perquè) a casa la majoria parlen castellà. Tenim, doncs, alumnes navarresos de P-3 aprenent tres llengües alhora. Que se sàpiga, sobreviuen a l'experiència. 

Potser, simplement, és que a la directora se li feia difícil adaptar la seva plantilla docent a les "noves" demandes d'anglès per part de les famílies, o que el migrat conveni amb la Conselleria ja no dóna per a més.

A casa, per si de cas, hem portat la Queralt una hora a la setmana a fer esplai en anglès durant el P-2 (que, d'altra banda, ha passat a casa), i s'ha fet un fart de veure Dora the Explorer i Postman Pat en anglès. L'any que ve probablement farà aquesta hora de P-3 més dues hores d'esplai en una acadèmia (sempre que no hi hagi corralito o ni ens baixin el sou gaire més). I després, ja ho veurem.

Fa més de trenta anys, quan vaig començar a arrossegar-me per les acadèmies d'anglès, no m'hauria pensat mai que el 2012 seguiríem portant els fills a aquests centres per tal de complementar l'anglès de l'ensenyament regular. Bé, no veig cap motiu perquè d'aquí trenta anys hagi de ser millor.

4 comentaris:

  1. El meu va començar tard a l'acadèmia, però se'n surt prou bé: dos estius d'adolescent a Irlanda (prepara la butxaca) hi han ajudat, i, sort!, una xicota 50% per cent british des de fa uns mesos.
    He de reconèixer que ja el parla milor que jo!

    ResponElimina
  2. Veus, seguim tirant d'acadèmia, i tal vegada no pot ser d'una altra manera. Sempre ens quedarà Dublín.

    Ja amb xicota i tot, el teu tendral... Com passa el temps!

    ResponElimina
  3. Jo vaig tenir més sort, a l'escola on van anar (sí, concertada, sí, cooperativa de pares, sí, d'una sola línia, sí, és u ke ni a), l'anglès el començaven a veure als 2 anys. No han trepitjat l'acadèmia -i, per cert, l'ensenyament era tot en català- i l'un es guanya la vida havent d'usar l'anglès cada dia i l'altre s'hi defensa amb dignitat. M'agradaria creure que hi ha un projecte pedagògic i tot aquest tipus de coses, però, com m'explicava un amic meu director de centre, en aquest cas IES: "si tenim dos professors de tecnologia i cap de matemàtiques, haurem de deixar de donar matemàtiques, perquè els de tecnologia s'hi neguen". Vaja, que hi ha massa coses que fallen.

    ResponElimina
  4. Estàs d'enhorabona. Jo diria que, malgrat tot, molts dels alumnes que arriben a la universitat fan molt més ús de l'anglès del que en feia jo a la seva edat. Potser no saben la gramàtica que jo sabia, però s'atreveixen a comunicar-se en anglès a un cert nivell i ja han hagut de llegir moltes coses en anglès, coso que jo vaig començar a fer realment quan vaig acabar la carrera.

    ResponElimina