divendres, 30 d’abril del 2010

Lectoescriptura del retorn

Arribat a Catalunya fa nou mesos, i després de sis anys a Mèxic, començo aquest dietari com una lectoescriptura del retrobament i del recomençament. Un retrobament que passa per minúcies quotidianes com els enyorats semàfors de vianants, o per les no menys enyorades aixetes amb aigua potable (amb mal gust, per això), o per descobrir que els FGC segueixen, si fa no fa, igual que fa quinze o vint anys.

El recomençament ha suposat gastar-se uns diners arreglant el pis (i descobrir la importància de tenir una dutxa termostàtica) i també, per exemple, adaptar-se al llenguatge "no sexista" dels comunicats universitaris. El principal recomençament, però, ha estat ser pare per primer cop, i a aquestes alçades de la vida: ho sóc, d'una filla meravellosa nascuda el juliol passat. El seu àlies en aquest blog serà Queralt. Al costat d'això, un retrobament menor però notable ha estat la lectura de llibres en català, per no dir la lectura de llibres, a seques, i, de ben segur, algun lixiviat de tot plegat percolarà dins aquest blog.

La veritat, la neta, és que tenia ganes de tornar a escriure, i prou. "Queda inaugurat aquest blog" (com abans els pantans), amb voluntat de continuïtat i d'una certa regularitat. I la principal temàtica, espero, no serà l'enyorament ni la perplexitat d'un repatriat, però això no se sap mai. Una salutació als antics mexicaires i a la nova gent que s'acosti per aquí, en general a tota la gent que encara pot llegir textos de més de 140 caràcters!

30 comentaris:

  1. Uau! Em plau molt fer el primer comentari.
    L'enhorabona per tot el que ens expliques. Benvingut al club dels papes i mames amb una edat.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Lola! Benvinguda, un honor que tu inauguris els comentaris. I sí, ja dec ser d'aquest club que dius. De moment, però, encara ningú m'ha dit avi (tot arribarà).

    ResponElimina
  3. Uau!!

    Que be, quina alegria, quina il.lusió per tot plegat!!

    CCS

    ResponElimina
  4. CCS,
    Gràcies! Veig que encara devies tenir el meu venerable feed al teu no menys venerable Reader :-)
    Benvinguda de nou al blog, t'esperam per aqui...

    ResponElimina
  5. Gràcies Aixetaire, ja veus que he començant parlant una mica d'aixetes, però no eren de piu... Benvingut a les Lectures (que no al Lecturas).

    ResponElimina
  6. L´Enhorabona, jo també estic molt contenta de retrobar-te. Llegint-te vaig iniciar-me en aquest món blocaire, saltant d´un a l´altre es pot dir que he fet amics i que he crescut.Sense saber-ho tu em vas donar la clau de moltes portes. Gràcies!

    ResponElimina
  7. "País Secret", gràcies pel comentari. Benvinguda també a aquest blog. Vaig sentir moltes vegades la cançó/poema de Bonet/Graves que dóna lloc nom i lema al teu blog, circulant en cotxe per Mèxic, ja fos pels carrers de la ciutat o per una carretera entre les iuques i mezquites...

    ResponElimina
  8. et seguiré per catalunya ara :)

    salut

    ResponElimina
  9. Déu, tornar-te a llegir serà un retorn al passat!

    ResponElimina
  10. espero nous clàssics com el "la rentadora no renta" :D

    http://cartesdemexic.blogspot.com/2005/03/la-rentadora-no-renta.html

    ResponElimina
  11. Home, ja era hora!

    Ben tornat siguis.

    (Per cert, això de la "verificació de paraules" m'acaba de fer posar la paraula manden. Doncs a mandar, Geoccocyx, a mandar.)

    ResponElimina
  12. Carles Miró! Gràcies. Quin luxe tenir-te per aqui de visitant , "àdhuc" de comentarista. Benvingut també. Parlant de manar, com diuen a Méxic, estoy a tus órdenes.

    ResponElimina
  13. No faig pas com aquell escriptor francès que, després de mesos de no anar al teatre, va dir: "Sembla que últimament la gent ja no va tant al teatre".

    Vull dir que el no escriure no em priva pas de llegir. De fet, més llegiria si pogués, però en la majoria de textos (internàutics i no internàutics) cada dia em costa més superar els 140 caràcters. Per això agraeixo molt el teu retorn. (Ehem, i poso una mica de música perquè es vegi que sabem aplicar les sàvies paraules d'en Winston.)

    ResponElimina
  14. Eeep! Bentornat, noi! Passo regularment per ca la Lola, i mira què em trobo, avui. Doncs, apa, ja anirem traient el cap. Tu sigues constant, que d'altres ja practiquem la inconstància.

    ResponElimina
  15. m'alegra molt el teu retorn, encara que sigui l'últim en assabentar-me (cosa que indica que dec tenir més feina que d'altres ...).

    En fi, que és la gran notícia d'avui. Benvingut a la meva pantalla.

    Ramon (ex-RMF)

    pd1: i benvingut al club dels parassos.
    pd2: nou blog, velles subscripcions ...

    ResponElimina
  16. Teresa: benvinguda de nou a casa! Valoro molt les teves visites i comentaris.

    ResponElimina
  17. Ramon, quant de temps! Veig que a Fum&Estalzí encara és actiu el feed de Cartes :-)

    "Nou blog, velles subscripcions":
    Sembla que hem anat desfilat per aquí la Blogger Generation 2004, i anteriors i tot, com el Carles o la Teresa.

    pd2: He trigat una mica a entendre la paraula "parassos", dec estar baix de reflexos.

    Ja ens anirem veient per aquí.

    ResponElimina
  18. Bentornat! quina alegria, vaig a posar-te al reader corrent...

    ResponElimina
  19. ¡Sale, qué bueno que avisaron! Ja estàs afegidíssim al Reader, amb la mateixa curiositat que em va fer ficar-me a llegir en català coses de Mèxic, per amor a l’art; que em portà a llegir en català sobre Itàlia, per amor a l’art, i que, passant per París, m’ha acabat portant, sense ni tan sols imaginar-ho ni un moment, a chilanguiar la neta. Allà, sembla que «los chómpiras rifan y bailan tíbiri tábara». Espere amb candeletes el que hages de dir sobre Catalunya (i rodalia).
    PD: I enhorabona per la partenitat.
    GastroPD(línia fundadora)sentimental: Dos anys i mig després del comentari, la Maria (i l’F.) sembla que han trobat la manera de procurar-se chipotles amb regularitat.

    ResponElimina
  20. Maria, m'alegro de la teva alegria. Ens anirem veient per aqui i per allà.

    ResponElimina
  21. Jesús: no et pensis que domini a fons l'argot chilango. Allà on he viscut no el sentia gaire, i a casa tampoc, tot i que ella és chilanga. Per altra banda, estic una mica intrigat per les teves arrels culturals... Estic un pèl despistat entre el to i la llengua dels teus comentaris, i la temàtica, les llengües i els pseudònims i noms del teu blog. Ja ho aniré esbrinant...
    Els chipotles, jo a BCN els comprava al Corte Inglés, crec recordar, marca La Costeña.
    Benvingut al blog!

    ResponElimina
  22. Agraït, Geococcyx. No series el primer intrigat però tot s'acaba sabent com cal entre persones civilitzades: al voltant d'una bona taula.

    ResponElimina
  23. Jesus,
    De moment, m'emporto els deures per fer. Respecte a què dic ara de Catalunya (teu comentari anterior), procuraré que la perplexitat no em deixi mut...

    ResponElimina
  24. M'ha fet molt il.lusió veure aquest retorn. Bona sort!

    ResponElimina
  25. Gràcies, Eulàlia. Per aquí t'esperem...

    ResponElimina
  26. Quelle surprise de te retrouver! Mes félicitation papa!Salue bien de ma part la maman de la petite alias Queralt! Que cette nouvelle étape soit pleine d'heureux moments pour vous trois.
    De temps en temps, je viendrai faire un petit tour sur ton blog.Je constate que ta plume est toujours aussi pointue et tes textes très agréables à lire.Signé une vieille prof à la retraite!

    ResponElimina
  27. Ma chère prof à la retraite! Je suis très heureux de te retrouver. Merci beaucoup de tes bons suhaits. J'espère que tu sois heureuse et bien de santé. La maman de Queralt te salue aussi. Si tu reviennes à la ville, dites-le-nous pour nous retrouver (dites-le-nous? c'est correct? Ha! Ha! Mon français est trop rouillé ;-)

    ResponElimina