dimarts, 5 de juny del 2018

L'estudi d'impacte ambiental del projecte Castor i la sismicitat induïda

Parlant de la nova ministra espanyola Teresa Ribera, s'ha dit que va permetre que el projecte Castor tirés endavant sense un estudi d'impacte ambiental. Això no és cert. Es va fer un estudi d'impacte ambiental del projecte Castor. Després d'aquest estudi, la Secretaria d'Estat de Medi Ambient Canvi Climàtic, la titular de la qual era Teresa Ribera, va emetre la declaració d'impacte ambiental del projecte, un document oficial, publicat al BOE, que recollia i abonava l'estudi.

El detall de l'avaluació d'impacte ambiental del projecte Castor és que no avaluava el risc que l'emmagatzematge subterrani de gas a pressió pogués provocar terratrèmols (sismicitat induïda). Sí que es va estudiar el risc que els sismes naturals poguessin afectar el dipòsit, però això són figues d'un altre paner. 

Era inimaginable que la injecció al subsòl de gas natural a pressió causés terratrèmols? No, no ho era pas. Per exemple, a la mateixa declaració d'impacte ambiental es fa constar que l'Observatori de l'Ebre va demanar que es fessin proves que asseguressin que les pressions degudes a la injecció no causessin fractures a les roques. A la declaració no es torna a fer esment d'aquest punt. Assumeixo que no es va estudiar mai.

Es pot estimar el risc de sismes induïts? Sí. S'havia fet abans del projecte Castor? Sí. Per exemple, a Holanda, en un projecte semblant: a l'antic camp petrolífer de Bergermeer es volia fer un dipòsit subterrani de gas natural. Van encarregar un estudi al Massachussets Institute of Technology (MIT). En aquest estudi experts de l'MIT (2008) van concloure mitjançant modelització que durant el periode d'explotació previst es podien produir terratrèmols, com a màxim, de magnitud 2,4 o 2,7. Els experts van estimar, més enllà dels models, que en el pitjor dels casos la magnitud podia arribar a 3,9.

És a dir, al 2008 ja es feien estudis de sismicitat induïda que es podrien haver aplicat al projecte Castor i incorporar a la declaració d'impacte ambiental, i que podrien haver conduït o no a la desautorització de projecte, però en tot cas després d'un estudi fonamentat. La responsabilitat de la supervisió aquest procés d'avaluació d'impacte era de l'aleshores secretària d'estat Teresa Ribera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada