Terminologia hispano-mexicana del "magnetotèrmic"

[Arxivat del meu Twitter]

Incursió en terminologia de l'espanyol: interruptor magnetotérmico o magnetotérmico a seques. En castellà d'Espanya és magnetotérmico, però 122 milions de mexicans diuen termomagnético. A Espanya es va agafar del francès disjoncteur magnéto-thermique. A Mèxic, de l'anglès americà thermal-magnetic (circuit) breaker. 

Aquest patró FR->ES/US->MX es repeteix: ordenador/computadora; ascensor/elevador; fuente de alimentación/fuente de poder. Són termes d'una certa antiguitat: ara la tecnologia ja no arriba a Espanya via FR. Però encara hi ha el móvil (UK, FR)/celular (US).

Què se'n va fer del germà Cañas?

Quan tenia uns 17 anys, al col·legi dels jesuïtes de Palma ens va visitar Vicente Cañas, un germà de la Companyia de Jesús que vivia amb uns indis de l'Amazones (vivia amb ells i com ells). Portava els cabells llargs i unes arracades que eren com petxines, o m'ho van semblar. Una presència força impressionant. Ens va explicar la feina que feia allà, que sembla que no incloïa l'evangelització dels indígenes, i ens va mostrar diapositives de la vida diària al poblat.

Avui a l'escola, a la meva filla li han parlat de la selva amazònica, dels indígenes que hi viuen i de la desforestació. Li he explicat la història del jesuïta que ens va visitar i he anat a veure si trobava el seu rastre per internet. I sí, l'he trobat a la Wikipedia, només per descobrir que al 1987 va ser assassinat per homes al servei dels terratinents que estaven ocupant i desforestant les terres on vivien els indis Enawené Nawé que Vicente Cañas defensava. 

He quedat tocat.

Un "Projecte Castor" californià té una enorme fuita de metà

Aliso Canyon Underground Storage Facility és un dipòsit subterrani de gas natural per emmagatzemar enormes quantitats d'aquest gas dins un jaciment petrolífer esgotat. Us sona? És el mateix sistema que el projecte Castor, davant de la costa d'Alcanar i Vinaròs, només que aquí el jaciment és terra endins, molt a prop d'Irvine i Mission Viejo, a la zona de Los Angeles. El jaciment ha funcionat des dels anys 1970 i actualment s'estava renovant. El cas és que al mes d'octubre es va produir una fuita de gas a una profunditat d'uns 150 m, que allibera a l'entorn de 40 tones de metà per hora. Això equival a 1360 tones equivalents de CO2 per hora, si considerem el potencial d'escalfament global del metà a 100 anys (IPCC, 2013).    

En aquests moments, el dipòsit subterrani d'Aliso Canyon és la principal font individual d'emissions de gasos d'efecte hivernacle de Califòrnia, i ha emès 77.000 tones de metà (gairebé 3 milions de tones de CO2 equivalents).

 

El becario

Ahir vam anar a veure 'El becario' (The Intern) al Parc Vallès. Ho vam fer en família, i això inclou la filla de 6 anys. Ja sabíem que no seria 'El cuirassat Potemkin' ni 'El padrí' però als adults ens va semblar una opció millor que anar a veure un film de dinosaures o de princeses Disney, amb l'al·licient de veure Robert de Niro i Anne Hathaway junts.

Bé, podríem dir que 'El becario' és com 'La casa de la pradera' en un món urbà i al si d'una startup de venda de roba per internet. O un conte de fades on la fada padrina és Robert de Niro i on no hi ha tan sols una bruixa ni una fada dolenta. O també és un mirall invertit de 'The devil wears Prada', on han redimit la xitxarel·la Andy Sachs de 'Prada' (Anne Hathaway) fent-la directora d'una empresa de moda i amb un estil a les antípodes del de la Miranda Priestley que encarnava Meryl Streep. Robert de Niro, company memorable de Streep a 'The deer hunter' o a 'Falling in love' desplega aquí, en el paper del 'becari senior' Ben Whitaker, una bonhomia  a les antípodes de la veterana Miranda Priestley i, com a becari, una serenitat que li hauria fet molt de bé a l'estressada Andy Sachs de 'Prada'.

Pel que fa a la tensió dramàtica, és perfectament descriptible, tret d'algunes espurnes puntuals. Cap al final hi ha moments on potser passareu vergonya aliena, i, periòdicament, la guionista i directora s'encarrega de recordar-nos que no hi ha un affaire en potència entre De Niro i Hathaway. Com ho fa? Amb l'oportuna intervenció de Rene Russo, amb qui De Niro va desenvolupant una molt modesta i instrumental trama secundària. El públic més gran de sis anys fins i tot agraeix aquesta sirena d'emergència que va sonant al llarg de la pel·lícula (niii-nooo-niii-nooo): no us penséssiu pas que això és un film del Woody Allen, repeteix Nancy Meyers, la guionista i directora! Tot i que potser ja ho hauríem entès sense sirena.

En fi, fàbriques convertides en oficines, passejos en SUV pels carrers de Brooklyn, casetes amb escales per fora, papàs i mamàs, criatures i jubilats de luxe, els ulls d'Anne Hathaway omplint la pantalla i Robert de Niro fent d'àngel de la guarda sense baixar de l'autobús. Quan va acabar el film, la meva filla, contenta, em va preguntar si la podíem tornar a veure, la qual cosa no sé si diu més de la filla o del film. Dic no, hauríem de sortir de la sala i tornar a pagar, i són 3/4 de deu de la nit. No m'atreviria a recomanar la pel·lícula, però tampoc la canviaria per uns dibuixos de la Disney.

Paella accidental

Algú va posar accidentalment una sípia i uns llagostins dins el nostre carretó del supermercat. A la caixa jo els vaig pagar pensant que era la meva dona qui els havia demanat a la peixateria del súper. Arribant a casa: ¿qui ha comprat això? Conseqüències: vaig aprofitar el material per fer una paella, la segona que he fet mai. La primera va ser fa prop de vint anys. Recepta: paella mixta 'mallorquina' de 'mumare'. No apta per a ortodoxos de la cosa. Resultat: notable.

La Sierra Gorda i les missions franciscanes

Amb motiu de la canonització de Fra Juníper Serra he fet un recull dels meus escrits a Cartes de Mèxic sobre la Sierra Gorda de Querétaro, on el franciscà petrer va fundar missions entre els indígenes pame abans d'adquirir notorietat fent el mateix a la costa de Califòrnia.

Viatge a Jalpan
Sierra Gorda de Querétaro
Marató missionera
Sortida a Xilitla, SLP
Emigració

El director de l'ISSSTE es mor a l'ISSSTE

Sebastián Lerdo de Tejada Covarrubias¹ era el director general de l'ISSSTE, el sistema públic mexicà de salut i pensions exclusiu dels treballadors del govern federal. L'ISSSTE té el seu propi sistema d'hospitals, diferents dels del Seguro Social (IMSS). És com si a Espanya la mutualitat de funcionaris de l'estat (MUFACE) tingués hospitals propis en lloc de tenir convenis amb les mútues privades i la sanitat pública.

Dic era director general perquè malauradament el 22 de maig passat es va morir, després de patir un infart, a l'hospital "Licenciado Adolfo López Mateos" de l'ISSSTE a la capital mexicana. La primera pregunta que em sorgeix és: com és possible que el director general de l'ISSSTE, amb un sou brut mensual de 193.755,52 pesos (10.355 €) es fes atendre (ell mateix o la seva família) a l'ISSSTE? Com a professor d'una universitat pública mexicana jo vaig ser derechohabiente de l'ISSSTE. Amb uns sous molt inferiors als d'un director general, tots els meus col·legues tenien molt clar que a l'ISSSTE l'atenció no era bona, per dir-ho suau, i a ningú se li hauria acudit atendre's a l'ISSSTE, encara que tots hi teníem cobertura. En el meu entorn, l'Onzè Manament era "No posaràs els peus a l'ISSSTE"².

Per què Lerdo de Tejada va anar a morir a l'ISSSTE? Podríem pensar (una obvietat) que per coherència política: el director general de l'ISSSTE hauria de donar exemple rebent tota l'atenció mèdica en aquest institut. Però el grau de coherència requerit per fer això en el context mexicà seria heroic, i, d'altra banda, no és gens habitual que la classe política mexicana faci servir la sanitat pública. Ni tan sols l'esquerra mexicana: vegeu Andrés M. López Obrador (MORENA³) hospitalitzat a Médica Sur (privat), o Miguel A. Mancera (PRD⁴) a l'Hospital ABC, també privat. Realment, Lerdo de Tejada va anar o va ser portat a l'ISSSTE per coherència política o personal?

També podríem pensar que el malaguanyat director general de l'ISSSTE va ser atès a l'ISSSTE perquè ell o qui l'hi va portar pensava que hi tindria una atenció de primera per ser ell qui era. En tot cas, sembla que la realitat no va ser així, com mostra el vídeo d'una càmera de l'hospital que ha transcendit fa una setmana:


Encara podria ser que en trobar-se malament no pensés que tenia una afecció greu i per això decidís anar a l'ISSSTE, o que algú l'hi portés sense demanar-li l'opinió, si no estava conscient. Qui sap. Per què Lerdo de Tejada va anar a atendre's a un hospital de l'ISSSTE segueix sent un misteri, però a la premsa mexicana sembla que aquesta pregunta no és d'interès periodístic perquè no se la fa ningú. Per ser precisos, no se la fan els periodistes però sí els lectors, que en els comentaris de les notícies s'ho pregunten insistentment mentre proclamen ¡A quién se le ocurre!

Descansi en pau, Sebastián Lerdo de Tejada, heroi improbable , víctima plausible de l'ISSSTE que ell mateix dirigia.

¹ Un nom amb connotacions d'estirp política mexicana del segle XIX.  Sebastián Lerdo de Tejada y Corral (1823-1889) va ser president de la República Mexicana del 1872 al 1876, entre els mandats de Benito Juárez i Porfirio Díaz, dos gegants del segle XIX que, entre els dos, van presidir Mèxic durant 59 anys. Aquell Sebastián Lerdo de Tejada va ser el primer president de la república nascut al Mèxic independent.
² Tot i així, un dia vaig anar a donar sang a l'ISSSTE i ho vaig explicar.

³ MORENA: Movimiento de Regenración Nacional.
⁴ PRD: Partido de la Revolución Democrática.