La darrera vegada que vaig veure un catalanoparlant renunciant al català com a llengua familiar la tele tenia dos canals (i el segon no sempre es veia), jo estudiava als jesuïtes de Palma amb gent que tenia noms com "Raimundo Puigdorfila" o "Javier Pita da Veiga". Arias Navarro encara no havia donat la notícia de la seva vida.
Em pensava que aquesta fugida del català cap a una llengua "superior" havia passat a la història. Però ara, en una de les escoles més desitjades i catalanes d'aquesta ciutat conec dues parelles catalanoparlants que parlen anglès amb els seus fills. Sempre.
Que no farem llarg?
Em pensava que aquesta fugida del català cap a una llengua "superior" havia passat a la història. Però ara, en una de les escoles més desitjades i catalanes d'aquesta ciutat conec dues parelles catalanoparlants que parlen anglès amb els seus fills. Sempre.
Que no farem llarg?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada