dimarts, 1 de maig del 2012

Adéu a la TV3 per satèl·lit

Emissió de TVCi, 18/10/2005
A través d'un procés laboriós i desesperant, a Mèxic vaig aconseguir rebre el senyal de l'Hispasat i veure la TV3 (TVCi). L'alegria va durar dos anys, al cap dels quals va petar el descodificador i en vaig haver de comprar un de nou. Als pocs mesos un malparit de veí que feia mudança es va emportar l'antena i em va deixar la seva al terrat, amb un LNB que no servia per a l'Hispasat. Després d'un intent amb l'instal·lador que havia fet la part tècnica de l'expropiació antenística ho vaig deixar córrer.

Voldria saber l'audiència que tenia TV3 a tot el món. Si a tot Amèrica era tan complicat com a Mèxic, el nombre d'espectadors a l'hemisferi occidental devia ser ridícul. Si m'hagués instal·lat el receptor de TV3 per tercer cop i m'hagués quedat allà, em quedaria de nou sense TV3, ara per les retallades del govern. Pero, com diuen a Mèxic, el hubiera no existe

Ara podria veure TV3 cada dia a la TDT, però a l'hora que ho faria el televisor sol emetre un programa únic anomenat El rei lleó (o Aladdin, o La sireneta)...

Descansi en pau la TVCi satel·lital.


4 comentaris:

  1. Però no es pot veure en directe per internet? Demà ho provaré.

    ResponElimina
  2. No sé si es veurà TVCi per internet. Per internet es pot veure en directe, i no és d'ara, l'emissió de TV3, el 33, el 3/24, etc, sempre que sigui producció pròpia. Més o menys això sembla ser el criteri. I també hi ha el "3alacarta".

    Però jo parlava del satèl·lit... Mentre les TV amb internet no siguin un element habitual a les cases, l'experiència televisiva serà molt diferent a la pantalla gran o a l'ordinador.

    ResponElimina
  3. ES BOUS A MI NO EM FAN POR
    Monòleg còmic i en vers, per Guillem Català Morro, "Es Català Mallorquí"

    L'autor del popular glosat, Guillem Català Morro (Lloseta, 1898-1975), actor i glosador, de molt jove servi a cal metge Manuel Badia, a Sóller, on s 'inicià en el m6n teatral. El 1919 tomà a Lloseta, posà botiga de sabater i organitzà una companyia teatral que representà obres costumistes arreu de tot Mallorca.

    Escriví, per esser recitats davant del públic, glosats de fets succeïts i de circumstàncies, com Es quintos des trenta-set, Sa mort d'en Carratald, Sa vida des pastor i Sa casada des ropits, entre moltes altres. També fou I 'autor de monòlegs glosats per esser escenificats, com Es bous a mi no em fan por, Si jo era millonari i És sa curra des cantó, que el feren molt popular. En morir el seu fill, al 1947, abandonà l'activitat artística. El 1955 tomà a escriure per glosar la mort del ciclista Francesc Alomar Florit. Passà els últims anys de la seva vida en la indigencia (Gran Enciclopedia de Mallorca, III, pàg. 222).

    La plagueta que transcrivim a continuació duu la data del mes de gener de l'any 1939 —segona edició— i el preu d'un velló L'obra s'estrenà per part del mateix autor, la nit del 11 de desembre de l'any 1938 al saló Novedades de Lloseta. Vet aquí el glosat:

    Acte únic
    En pujar el teló, s'actor està passejant de cap a cap de s'escenari amb més sal que Ses Salines, entonant el paso doble "Gato Montés", va vestit de "becerrista" algo de baldragues i dóna capes a una cadira alta que l'hi serveix de bou. En aturar-se de capejar diu:

    (A sa cadira)
    Si això tornava un bou
    ¡Quin bescuit que li daria!
    Com un ca m'hi aferraria
    tot dispost a fer-ne brou.
    Se sabria lo que es bo
    ja el posaria covent
    li donaria entenent
    que "es bous a mi no em fan por".

    (Donant per xicuelinas s'adelanta an es prosceni)
    ¿Jo, por des bous? Cap com aquesta,...

    EL TEXT COMPLET NO CAP AL MISSATGE
    ...
    ¡Ara ve! Sent ses potades
    me vol espidà es... ronyons! (Ben assustat)
    Que el vull matar ha sentit. (Un bramul a dedins)
    ¡Ai, bonet! Anava de bromes,
    no em fasses córrer ses pomes.
    ¡Ara ve! ¡Vet-aquí! (Mirant per l'esquerra amb uns
    ulls com platets)
    ¡Me mira! ¡Me vol matar!
    ¡Es tan gros com una cabra!
    ¡Sant Benet! ¿No hi ha un arbre
    per jo poder-me enfilar?
    ¡Si me'n vaig i top amb ell,
    santa Paula, quin embull! (Un bramul de dedins)
    ¡Ai, bonet! Per cert no vull
    que tu me fasses sa pell.
    ¡Feis-lo fugir sant Simó!,
    ¡engegau-lo, sant Conrat!,
    que des susto que m'ha dat
    he mollat an es... grifó. (Fent es tro)

    Estic remull just un ble,
    ves-te'n bou i no et veuré,
    te jur (Jura) que mai més tendré
    altre ensai per matar-té.
    Des disgust es lleu me corr,
    res natural me respira,
    toreiar una cadira
    no és toreiar un bou (Un bramul a dedins)
    ¡Ai, bonet! I que m'espantes
    i jo me creia valentia,
    m'has fet dir sa lletania
    de tots es sants i ses santes.
    ¡Oh, Que es de trista aquesta hora!
    ¡Bonet, no me fasses traus!,
    que et promet de dar-te aufaus
    d'un quilómetro enfora. (Un bramul a dedins)

    ¡Ves-te'n, no fasses més muu!
    que m'has fet perdre es grampons, (Senyalant-se es cap)
    (Un bramul a dedins) ¡Ai, bonet! Es meus calçons
    han servit de lloc comú. (Dos bramuls ben forts de dedins
    ¡Des susto ja fas es tro!
    sols no sé a on estic. (An es públic)
    Aplaudiu que me desdic,
    es bous a mi me fan por. (Ben marcat)

    Queda tremolant com una fulla de poll, mentres davalla el teló.
    . . . .

    l'ANY 1991 ES VA REPRESENTAR A MANCOR DE LA VALL, I EL VAREM REPRODUIR A LA REVISTA LOCAL 'MONTAURA' A LA PÀGINA 7 POTS VEURE FOTOCOPIA DELS TEXTES ORIGINALS:
    http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Montaura/_1991_me/s09_n001.dir/Montaura_1991_mes09_n0016.pdf

    Joan Castells Marquès - Palma - castellsjoan@hotmail.com

    ResponElimina
  4. Joan Castells: moltes gràcies per la informació. Ja m'he baixat el PDF. Veig que heu fet una transcripció d'aquell català no sé si prefabrià o antifabrià del text original de Guillem Català Morro, "Es Català Mallorquí". :DD
    Cordialment,

    ResponElimina