diumenge, 18 de desembre de 2011

Apunts al carbó de Daniel Fernández: Socialdemocràcia i toros, sí. "Les nostres identitats" i grup parlamentari, no.

Més enllà que no tinc res en contra de Pere Navarro, i que fins i tot respecto la seva política municipal, ningú fora del PSC (i dintre?) sembla saber per què ha arribat a primer secretari del seu partit, tret que tenia els vots dels delegats. Amb això diria que no es diferencia gaire de José Montilla quan ho va aconseguir. També fa la impressió que el congrés del PSC no ha produït cap elaboració teòrica o estratègica rellevant sobre les línies de pensament i l'acció política del partit, i que caldrà esperar a veure l'equip de què s'envoltarà Navarro i deixar passar el temps.

De moment corre la brama que el secretari d'organització del PSC (i ja sabem el poder que té un secretari d'organització) serà el diputat del PSC a Madrid Daniel Fernández. Qui és Daniel Fernández? Recordo haver-lo sentit per la ràdio no només oposant-se a la idea del grup parlamentari propi del PSC al Congrés sinó defensant una integració més forta amb el PSOE. No he trobat l'àudio ni un text semblant a la premsa digital, però deixem-ho que ens ho expliqui Amanda Ramos Gallego, una militant socialista que va assistir a una xerrada de Daniel Fernández i el 13/012010 ho explicava al seu blog. Entre altres coses, va dir Daniel Fernàndez:
- Zapatero és el president que més se l'ha jugat per complir els seus compromisos amb Catalunya.
- Grup parlamentari propi al Congrés (explica Amanda Ramos): completament en desacord i la seva argumentació va ser concisa. En el seu model d’Estat Federal, en el que creu plenament, Espanya, li sembla ben lògic compartir al Congrés amb el partit amb el que compartim ideologia, es a dir amb el PSOE.
- ...no ens podem oblidar que estem aquí per treballar per  la nostra ideologia. Una socialdemocràcia...
-  A la nostra agenda no apareix la defensa de les nostres pròpies identitats, és quelcom que va més enllà.
- Però els toros sí que són una identitat defensable: a favor de la festa dels braus, com molts de nosaltres, Dani està en contra del debat que amb això busca només el “anti-España” per ficar cullerada i volent marcar diferències per tallar tradicions històricament arrelades.
Per a una idea més completa del pensament de Daniel Fernández podeu llegir la ressenya que J.J. López-Burniol del seu llibre A favor de España y del catalanismo (escrit per Joaquim Coll i Daniel Fernández).
Tot i que difícilment podria coincidir amb el marc nacional de Daniel Fernández o Carme Chacón, és evident que PSC necessita clarificar la seva orientació nacional. La ficció que el catalanisme del PSC no te límits i que el partit alhora és lleial a una idea federal d'Espanya (capaç de contenir una Catalunya lliure) és insostenible. L'evolució recent del catalanisme (en sentit ampli) cap al sobiranisme/independentisme ha tensionat massa el PSC i aquesta ficció sembla ara impossible de mantenir entre els dos grans sectors de l'electorat del partit. 
Però hi ha una diferència: mentre la credibilitat nacional del PSC entre l'electorat més catalanista està sota mínims i crec que és molt difícil que la recuperin, l'opció de Daniel Fernández té un ampli mercat electoral per explorar i explotar a Catalunya, i és, malauradament, l'opció més clara de creixement per als socialistes catalans, junt amb l'ecologisme. Ja ho sentirem a dir...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada