dimarts, 16 d’agost de 2011

Tres setmanes sense xarxa

La vida sense xarxa és possible. Però improbable, hauríem de dir. He passat tres setmanes de vacances i sense internet: un grapat de missatges de correu sense contestar (encara per comptabilitzar les amistats perdudes); centenars de piulades sense llegir. En aquest temps de sequera twittera he guanyat dos seguidors, una mitjana comparable a la dels periodes piuladors, la qual cosa m’encoratja a seguir piulant amb l’esportivitat habitual (l’important era partuitcipar?).

6 comentaris:

  1. Bentornat! I m'alegro que t'hagin provat les vacances (no perquè hagis perdut amics, que segur que no; mal aniríem si es perdessin per això).

    ResponElimina
  2. Ja vaig veure, ja, que t'acomiadaves "a la francesa". M'he fet seguidora del teu twitter, però no sé si ho he fet bé; potser en serem tres, de nous, doncs.
    Ben tornat.

    ResponElimina
  3. Teresa: Gràcies, veig que quedeu gent per aquí en ple ferragosto. No tenia clar que m'haguessin provat les vacances però, ja que ho dius, em decantaré pel sí: siempre sí m'han provat les vacances!

    ResponElimina
  4. Lola: Gràcies per la benvinguda. Va ser un comiat no gaire explícit i via Twitter. He inaugurat la teva llista de seguidors en aquest servei. Ara només falta que comencis a piular. Un silenci expectactant regna a la xarxa... ;-)

    ResponElimina
  5. Lola, m'afegeixo al prec del Geo: piula, tuita o el que vulguis, però t'hi esperem.

    ResponElimina
  6. Gràcies, guapos. Encara no sé com s'hi juga. I ja sabeu que vaig lenta, però piularé. Suposo que m'he d'anar fent seguidora. Ara ho intento amb tu, Teresa.

    ResponElimina