La vida sense xarxa és possible. Però improbable, hauríem de dir. He passat tres setmanes de vacances i sense internet: un grapat de missatges de correu sense contestar (encara per comptabilitzar les amistats perdudes); centenars de piulades sense llegir. En aquest temps de sequera twittera he guanyat dos seguidors, una mitjana comparable a la dels periodes piuladors, la qual cosa m’encoratja a seguir piulant amb l’esportivitat habitual (l’important era partuitcipar?).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bentornat! I m'alegro que t'hagin provat les vacances (no perquè hagis perdut amics, que segur que no; mal aniríem si es perdessin per això).
ResponEliminaJa vaig veure, ja, que t'acomiadaves "a la francesa". M'he fet seguidora del teu twitter, però no sé si ho he fet bé; potser en serem tres, de nous, doncs.
ResponEliminaBen tornat.
Teresa: Gràcies, veig que quedeu gent per aquí en ple ferragosto. No tenia clar que m'haguessin provat les vacances però, ja que ho dius, em decantaré pel sí: siempre sí m'han provat les vacances!
ResponEliminaLola: Gràcies per la benvinguda. Va ser un comiat no gaire explícit i via Twitter. He inaugurat la teva llista de seguidors en aquest servei. Ara només falta que comencis a piular. Un silenci expectactant regna a la xarxa... ;-)
ResponEliminaLola, m'afegeixo al prec del Geo: piula, tuita o el que vulguis, però t'hi esperem.
ResponEliminaGràcies, guapos. Encara no sé com s'hi juga. I ja sabeu que vaig lenta, però piularé. Suposo que m'he d'anar fent seguidora. Ara ho intento amb tu, Teresa.
ResponElimina