Shein: Xein, Xain o què? (Spoiler: o què)

Sempre havia vist el nom de la marca Shein, d'origen xinès però radicada a Singapur, com un ús curiós de la paraula 'yiddish' sheyn, que vol dir bell, bonic, bufó, guapo. Mateixa arrel que l'alemany schoen. Recordem la cançó Bei mir bistu sheyn, que van popularitzar, 95% en anglès, les Andrew Sisters, amb un títol germanitzat (Bei mir bist du schoen):

 

Tornem a la marca Shein. Per aquí tothom ho pronuncia [ˈʃejn] (xein, per entendre'ns) que, casualment, és la pronúncia estàndard en 'yiddish'. Jo ja estava especulant que en la pronunciació polonesa del 'yiddish' [ˈʃajn] (xain), ens estaríem acostant a ˈtʃajn[a], que seria "Xina" en anglès. Un petit missatge subliminal? 

Però no, o no tan clarament. Acabo de descubrir que aquesta marca inicialment era SheInside, que van abreujar com SheIn --> Shein. La pronunciació en anglès als Estats Units és com si fossin dues paraules:"She in" [ˈʃiːɪn]. En aquest vídeo podeu sentir com ho diuen així. 

Per tant, si voleu estar à la page, no digueu ni xein ni xain sinó "She In". Pel que fa a la dimensió 'yiddish' del tema, si més no un prudent escepticisme.  

L'estudi d'impacte ambiental del projecte Castor i la sismicitat induïda

Parlant de la nova ministra espanyola Teresa Ribera, s'ha dit que va permetre que el projecte Castor tirés endavant sense un estudi d'impacte ambiental. Això no és cert. Es va fer un estudi d'impacte ambiental del projecte Castor. Després d'aquest estudi, la Secretaria d'Estat de Medi Ambient Canvi Climàtic, la titular de la qual era Teresa Ribera, va emetre la declaració d'impacte ambiental del projecte, un document oficial, publicat al BOE, que recollia i abonava l'estudi.

El detall de l'avaluació d'impacte ambiental del projecte Castor és que no avaluava el risc que l'emmagatzematge subterrani de gas a pressió pogués provocar terratrèmols (sismicitat induïda). Sí que es va estudiar el risc que els sismes naturals poguessin afectar el dipòsit, però això són figues d'un altre paner. 

Era inimaginable que la injecció al subsòl de gas natural a pressió causés terratrèmols? No, no ho era pas. Per exemple, a la mateixa declaració d'impacte ambiental es fa constar que l'Observatori de l'Ebre va demanar que es fessin proves que asseguressin que les pressions degudes a la injecció no causessin fractures a les roques. A la declaració no es torna a fer esment d'aquest punt. Assumeixo que no es va estudiar mai.

Es pot estimar el risc de sismes induïts? Sí. S'havia fet abans del projecte Castor? Sí. Per exemple, a Holanda, en un projecte semblant: a l'antic camp petrolífer de Bergermeer es volia fer un dipòsit subterrani de gas natural. Van encarregar un estudi al Massachussets Institute of Technology (MIT). En aquest estudi experts de l'MIT (2008) van concloure mitjançant modelització que durant el periode d'explotació previst es podien produir terratrèmols, com a màxim, de magnitud 2,4 o 2,7. Els experts van estimar, més enllà dels models, que en el pitjor dels casos la magnitud podia arribar a 3,9.

És a dir, al 2008 ja es feien estudis de sismicitat induïda que es podrien haver aplicat al projecte Castor i incorporar a la declaració d'impacte ambiental, i que podrien haver conduït o no a la desautorització de projecte, però en tot cas després d'un estudi fonamentat. La responsabilitat de la supervisió aquest procés d'avaluació d'impacte era de l'aleshores secretària d'estat Teresa Ribera.

Güells

La filla consultava el diccionari cercant paraules que tinguessin la "gü". Coses de l'escola. Així va trobar "güell". Com a cognom és força conegut: des del mecenes de Gaudí fins al David Güell de la mitologia televisiva contemporània --Plats bruts. Però poca gent sap el significat d'aquesta paraula: Xiscle que fan certs animals com el porc, la llebre, la rata (DIEC2).

Jo no ho sabia i ara m'adono que els xiscles de porc que se sentien quan els mataven al pati del darrere de la botiga de queviures veïna no eren més que güells! Pobres porcs, com güellaven, que el verb també existeix. Després els devien despatxar a la mateixa botiga. A Mallorca i fa molts anys, joves.

Un mexicanisme al pati

Tornant de recollir la filla i una amiga d'una activitat extraescolar, les nenes parlen d'una coreografia. L'amiga s'exclama:
- La Joana sempre la rega!
- Has dit "la rega"?, dic jo.

En l'espanyol de Mèxic, "regar la" és, col·loquialment, equivocar-se. Cagar-la, vaja. Però aquesta nena no pot haver adoptat el "regar-la" més que de la meva filla o d'una altra mexicana de la seva classe.

Pregunto a la filla:
- Tu dius "regar-la", pel pati de l'escola?

Em mira estranyada. Hi afegeixo:
- És que en català no es diu regar-la. Això és castellà, i de Mèxic. Pots regar les plantes, però això és un altre tema.
- Nooo, la gent ho diu, "regar-la", diu ella.

Conclusió: estem enriquint el catanyol de pati que ara es parla. Amb mexicanismes.

Perdut i trobat

Diccionari de pronunciació en català, de David Paloma i Albert Rico, any 2000. Només dues mil paraules però representatives. Molt pràctic. Me'l vaig comprar aquí, me'l vaig emportar a Mèxic el 2004. Juraria que havia tornat amb mi el 2009 però fa temps que no el veig. Fa temps que l'enyoro. No el vaig trobar a ca la sogra a Mèxic aquest Nadal. A Amazon és venal de segona mà a partir de 156,21 €! Hi ha altres vies: aviat el tindré.

Sí que vaig rescatar aquest Nadal a Mèxic tres llibres entre d'altres que havien quedat allà el 2009. Dos són diccionaris i l'altre Pedro Páramo (el 2009 havia de triar qui viatjava, i vaig triar el El Llano en llamas).

Cadaf, anatomia d'un apel·latiu antisemític mallorquí

Mallorca, anys 1970-80:
- Avui he vist n'Ignasi Aguiló¹.

- Cadaf! -responia la meva àvia materna.
Amb aquest cadaf, remarcava jocosament que Ignasi Aguiló era xueta. De fet, deia cadaaaf, allargant la segona síl·laba. L'àvia trobava graciós anomenar cadaf un xueta, assenyalar-lo com a cadaf. L'estigmatització, encara. No ho he sentit a dir mai més. (No és que no hagi sentit altres insults referents als xuetes, però aquest no.)

Per què cadaf era un sinònim despectiu de xueta? Anem al DIEC2, on cadaf no és més que una unitat de mesura d'oli: la vuitena part d'un càntir². Evidentment, no era aquest el significat que li donava la meva àvia. El GDLC ens dóna gerro com a primera accepció d'aquest mot, que és el significat etimològic, de qadah (àrab). La relació gerro-xueta tampoc és evident. El DCVB hi insisteix: Recipient fondo, de terra, de vidre o de metall, amb brec i una ansa, que serveix per tenir i abocar aigua o altre líquid. A Mallorca, sobretot, gerro per al vi. Se m'acut que, en aquest escarni del xueta, el brec del gerro podria representar l'estereotip del nas jueu, però veient els dibuixos de cadafs al DCVB, sembla que el seu brec faria un nas força discret.

Deixo vagar la vista per la pàgina oberta del DCVB en paper i el següent mot és cadafal (=catafal/cadafalc), una de les accepcions del qual és patíbul. Tenint en compte l'empremta que van deixar les infames execucions de xuetes en els actes de fe del 1691, cadaf podria ser una al·lusió òbviament cruel a aquell esdeveniment. No ho sé. Seguint pàgina avall pel DCVB, el següent mot és cadafet. Ves, un diminutiu de cadaf. Segona accepció de cadafet: Ocell de la família de les alcoidees: Fratercula arctica (Mall.). És el fraret, caracteritzat per un bec de base ampla i que, segons el DCVB, té certa semblança amb el bec d'un cadaf.

Cadafet o fraret (Fratercula sp.) al Google Imatges.

Alto! Si el brec d'un gerro (cadaf) s'ha pogut associar al bec d'aquest ocell (cadafet), bé es pogué associar, també, a l'estereotip del nas jueu. La tercera accepció de cadafet al DCVB ens ho ve a confirmar: Nom amb què abans es motejava els jueus mallorquins³. Aquest significat hauria sobreviscut a la conversió dels jueus i s'hauria aplicat als xuetes. En aquest cas la meva àvia hauria desfet el diminutiu. Plausible. Déu n'hi do. Més difícil seria demostrar l'ordre en la derivació de les accepcions. Se me n'acudeixen tres:

cadafet (ocell) «-- cadaf (gerro) --» cadafet/cadaf (jueu o xueta)

cadaf (gerro) --» cadaf/cadafet (jueu o xueta) --»  cadafet (ocell)

cadaf (gerro) --» cadafet (ocell) --» cadafet/cadaf (jueu o xueta)

És mal de fer triar-ne una. La meva dissecció cadafística s'acaba aquí, però hi afegeixo dues coses: una és que no subestimeu mai l'antisemitisme mallorquí, si més no el de la Mallorca preturística. I l'altra: la meva àvia i el seu fill tenien un nas que podria respondre perfectament a l'estereotip del cadaf.

¹ Nom suposat.

² 1 càntir = 11,23 L; 1 cadaf = 1,404 L.
³ El DCVB pren aquesta accepció del Diccionari Mallorquí-Castellà de Mn. Josep Tarongí (1878).

The Forrest Gump of (something)

Al món anglosaxó es refereixen a algú com a "The Forrest Gump of (something)" quan ha estat (per mèrits propis o no) en tots els esdeveniments importants d'alguna cosa, ja sigui una branca del coneixement, de l'economia, de la política, de l'esport... O d'algun país. Recordem que, de forma més aviat casual, Forrest Gump "inspira" els moviments pèlvics d'Elvis Presley, és rebut per Kennedy a la Casa Blanca, és un heroi de guerra al Vietnam condecorat personalment per LBJ, assisteix a una reunió dels Black Panthers, parla a la gran manifestació del Capitoli, o se'n va a jugar a ping-pong a la Xina com a part de la diplomàcia de Nixon.

Així, doncs, a The Washington Post poden dir que Monroe va ser el Forrest Gump dels presidents americans. La senadora demòcrata per Massachussets Elizabeth Warren pot dir que el Secretari del Tresor, Steve Mnuchin, és el Forrest Gump de la crisi financera. O, a The Atlantic, poden dir que Ev Williams és el Forrest Gump d'internet. En general, qualsevol persona pública pot ser el Forrest Gump d'alguna cosa.

Ho trobo bastant graciós. Qui és el Forrest Gump de la política catalana?

Una de "berries"

Els mallorquins (els de la meva edat, si més no) sortíem de fàbrica amb un pobre coneixement del que en anglès són les berries. Per dos motius. En primer lloc, l'única berry que creix a Mallorca de manera natural és la móra (blackberry), el fruit del batzer o romaguer (esbarzer). Això sense comptar l'arboça o cirera d'arboç (tree strawberry), que també és indígena de Mallorca però no se m'hauria acudit relacionar amb la móra.

En segon lloc, com que vam tenir l'escola en castellà, no sabíem què era un gerd (raspberry) o un nabiu (bilberry) i de la maduixa (strawberry) en dèiem "fressa", un fruit que, d'altra banda, no va entrar a casa fins ben envant, quan jo ja tenia 14 o 16 anys. Igual que el pernil salat, una altra menja aliena fins que a casa ens en va tocar un en una rifa. Fins i tot en castellà podíem haver llegit o sentit dir arándano o frambuesa però no sabíem com eren: només un cosa que menjaven els anglesos a les novel·les d'Enid Blyton traduïdes al castellà. Per tant, la móra, era l'única berry del nostre univers primigeni.

Ara que s'ha parlat tant de The Cranberries (un grup musical tan aliè a mi com el pernil salat en la meva infantesa) podem dir que les cranberries en català es diuen nabius de grua. També hi ha el nabiu vermell, però això seria la mountain cranberry. Tot això ho sé perquè ho diu el Termcat, no perquè m'hagi trobat nabius de grua o nabius vermells al supermercat o perquè les etiquetin així o me n'hagin servit amb aquest nom en un restaurant. Aquí grua es refereix a l'ocell anomenat així.

A Àustria els nabius vermells (Preiselbeeren) els posen d'acompanyament a diferents plats, particularment en el Wiener Schnitzel, la famosa milanesa vienesa (#haha), normalment en forma de confitura. Si hi ha algun hit imprescindible "dels Cranberries", per a mi seria un Wiener Schnitzel amb patates al julivert i una terrina de confitura de Preiselbeeren. En una casa d'hostes del Tirol, bitte.

La Pentecosta mallorquina (i un sant insospitat)

A Mallorca, de Pasqua només n'hi ha una: la de Resurrecció. Després de dècades a Catalunya, encara cada any que els barcelonins fan festa el dilluns de Pentecosta, perquè a Terrassa no en fem, haig de consultar al web si la seva segona Pasqua és la florida, la granada o la pansida.

A Mallorca, però, la versió cristiana del Xavuot tampoc era "la Pentecosta". Les àvies en deien Cinquagesma, un terme perfectament normatiu. Però que deien "Cinquagesma" seria una versió molt optimista. La cosa és mes complicada. Per començar, el grup "qua" es pronunciava "ko", com passa amb Pasqua ('pasko).

En segon lloc, feien abstracció de la essa: Cinquagema, igual que fan a Mallorca (i a França) amb "Quaresma": ko'rəmə (Carême en francès). Per tant, Cinquagesma era "Cincogema". No cal dir que la e era, naturalment, neutra: sinko'ʒəmə.

Però això no s'acaba aquí. La i s'havia neutralitzat i realment deien sənko'ʒəmə. Això va interferir amb una altra neutralització. A Mallorca la a de "sant" es neutralitza quan és l'epítet, diguem-ne, que precedeix el nom del sant: Sant Miquel es pronuncia sənt mi'kɛl¹. El poble (sobirà i analfabet) degué decidir que el "sən" de sənko'ʒəmə era un sant. O al revés: Per similitud amb sant, van convertir "Cincogema" en "Sant Cogema" i van neutralitzar la i.

El DCVB recull "Sancogesma" com una versió de Cinquagesma, pronunciada així a: Cerdanya, Garrotxa, Berguedà, Pallars, Ribagorça, Urgellet. S'entén que a aquests llocs no neutralitzen la e ni la primera a. Etimologia, diu el DCVB: deformació de cinquagesma per analogia de sant. 

També recull Cinquagema, amb la pronúncia sinko'ʒəmə, entre d'altres, sense neutralitzar la i, tot i que, com dic, les meves àvies sí que ho feien.  

En resum, Cinquagesma pronunciat com una cosa que podria ser Sant Cogema: sənko'ʒəmə. Un nou sant al santoral. Espectacular. 

¹ Un exemple d'aquesta neutralització diferenciada de 'sant' seria la glosa popular:
Sant Antoni és un bon sant --> sənt ən'tɔni əz un bɔn sant
qui té un dobler li dóna
perquè mos guard s'animal
tant si és de pèl com de ploma.

Tragèdia: les cometes del Google ja no volen dir "text literal"

O no sempre. És una tragèdia. Fins fa poc, si volies saber, per exemple, quantes vegades en la història de la humanitat indexada algú havia dit "un magatzem de naus"¹, només havies d'escriure l'expressió entre cometes i Google et tornava ni més ni menys que tots els documents al web amb aquest terme, i el seu comptatge.

Però ara no. Ara Google no respecta la literalitat de les cometes i et presenta milers de pàgines on es parla de naus o de magatzems però no de "magatzem de naus", aquesta esotèrica i fascinant expressió. Ni tan sols triant l'opció Verbatim (literal) del Google: encara surten més de vuitanta pàgines a més de l'única pàgina mundial que conté aquesta expressió, que és aquest tuit:

Un incendi calcina un magatzem de naus al port de Sant Feliu de Guíxols https://t.co/QvF5SasuHx pic.twitter.com/TAlHZB7mLV

— 324.cat (@324cat) December 12, 2016

Veig que el Bing, un cercador que no faig servir gairebé mai, segueix respectant, per ara, la literalitat de les cometes: "un magatzem de naus"

Un desastre. Havia fet servir aquesta literalitat per saber quin terme o expressió era més freqüent en català (o en anglès) o per fer cerques molt precises amb 3-6 paraules entre cometes. Sense assegurar que hàgim perdut del tot aquesta utilitat, començo a dubtar-ne. Sempre ens quedarà el Bing? Qui ho havia de dir.

¹ El 324 dixit. Sigui el que sigui: un magatzem ple de vaixells, d'aeronaus, de naus espacials, o potser, simplement, una "nau industrial" que fa de magatzem, sovint anomenada "nau-magatzem".

Freds terrassencs

...m'havia instal·lat a Terrassa i suportava estoicament uns hiverns polars i un lavabet exterior que no tancava bé.

[Una màquina d'espavilar ocells de nit. Jordi Lara, Edicions de 1984, any 2008.]

Exactament aquests són els meus primers records de Terrassa als anys vuitanta. Amb l'agreujant que el meu 'lavabet exterior' tenia la porta de persiana genovesa. Quin celistre!

Ja és normal que un jovençà que arribava de Mallorca trobés polars els hiverns de Terrassa. Però algú que baixava de la Plana de Vic? Homeee!

Els hiverns terrassencs d'avui ja no són com els de fa trenta-cinc anys: escalfament global. Però també, i parafrasejant Terenci: des que tinc calefacció veig la vida d'un altre color.

"Le métèque catalan" i altres insults

Manuel Valls és català no és necessàriament un insult, tot i que dins un cert univers que coneixem, segurament sí. Però si el gentilici "català" va acompanyat d'un o dos qualificatius clarament denigrants, injuriosos, tots ells adreçats al precandidat Manuel Valls, podem pensar que, molt probablement, català és utilitzat també com a insult. Precisament, l'altre dia em sorprenia la xenofòbia abocada al Twitter francès contra Manuel Valls, i ho vaig comentar.

Quines connotacions insultants té catalan per a un francès? Segur que algun nord-català ens ho aclariria. Vaig notar algun matís un cop que un francès em va fer un comentari sobre els nord-catalans, però no induiré un patró d'un sol exemple. En tot cas, el català que apliquen a Valls no és per nord-català, sinó, evidentment, per català del sud, que a França és estranger: un espanyol.

Aquí tenim, doncs, el primer component xenòfob: Valls catalan = Valls étranger. Per a alguns Valls és le métèque catalan o le petit Caudillo Catalan. Una referència taurina ajuda també a assenyalar-lo com a metec (Valls le torero catalan, o le toréador catalan), i atribuir-li una activitat històricament tan hispànica com matar moros és definitiu: le catalan matamore. (Amb innegables ressonàncies per als franco-magribins, que intueixo que, en general, detesten Manuel Valls.)

Hi ha qui afirma que Valls no és un francès de veritat i no estima França (le Catalan Français à 20 ans n'aime pas la France). A alguns no els agrada aquest catalan qui donne des leçons de "francitude". Per si hi havia cap dubte, algú proclama que no queremos tener a un presidente catalan! C'est clair?!!!!. Adreçar-se (retòricament) a Valls en espanyol per a rebutjar-lo per català no sorprendria ningú a casa nostra, però és un pèl xocant a França!

L'alçada física de Manuel Valls ha merescut al Twitter diferents qualificatius, alguns força denigrants, que, sovint, van seguits del nostrat gentilici català, la qual cosa sembla reforçar l'insult (o sóc jo?). Així doncs, sentirem a parlar du petit catalan, del petit catalan haineux, del petit émigré catalan, del petit coq catalan, del petit connard catalan, i, com dèiem més amunt, del petit Caudillo catalan. Però també hi ha le nabot catalan (tap de bassa), i, oh Déu meu, el Yorkshire catalan. Ja que hem entrat al món de la zoologia, direm que algú l'ha anomenat le rat catalan. I, fent una mica de miscel·lània: le détraqué catalan. Un festival d'insults.

Hi ha un altre component del Valls catalan: percebo que alguns dels temes i lemes específics de la catalanofòbia espanyola han travessat la frontera hispano-francesa i han emergit al Twitter enmig de la precampanya presidencial. M'agradaria explicar-ho en un segon escrit, junt amb els insults antisemítics a Manuel Valls.

Relíquies escoltes

El mes d'octubre la meva mare va llogar la casa familiar de quaranta cinc anys, als afores de Palma, i se'n va anar a viure a un pis de Ciutat, a prop de ca la meva germana petita. Enmig de la mudança va aparèixer la camisa vermella de pioner i el fulard de l'agrupament escolta on vaig passar part de la infantesa i la major part de l'adolescència. Són unes peces de roba que havia donat per perdudes fa molt de temps. També va comparèixer una bufanda de punt que va teixir la meva mare, amb la bandera de Mallorca, i que em vaig posar durant el batxillerat. Una troballa sensacional, molt emotiva. Els colors de la bufanda encara són molt vius. Qualsevol dia se l'emportarà posada la meva filla.

Interessant: qüestions i respostes sobre el 'cold blob' i l'alentiment del corrent del Golf

Q & A about the Gulf Stream System slowdown and the Atlantic ‘cold blob’
Per Stefan Ramstorf a Real Climate.

Portnoy, Messner, himne nacional xinès, indignació

A Portnoy's Complaint (1969), l'himne nacional xinès posa la pell de gallina al protagonista Alexander Portnoy, especialment quan diu "Indignació", la seva paraula preferida, diu, de la llengua anglesa:

In-dig-na-tion fills the hearts of all of our coun-try-men! A-rise! A-rise! A-RISE!

(És una evidència, per altra banda, que la indignació és un dels motors de Portnoy i un ingredient essencial del seu torrent verbal.)

 

A Indignation (2008) el protagonista Marcus Messner recorda també la lletra de l'himne nacional xinès! La canta internament desenes de vegades durant les misses d'assistència obligatòria al Winesburg College, posant de nou especial èmfasi en les quatre síl·labes de la paraula In-dig-na-tion. Sembla evident, per altra banda, que aquesta part de l'himne nacional xinès va inspirar a Philip Roth el títol de la novel·la. 

En la tercera lectura de Portnoy's Complaint (la primera després de la d'Indignation, i la primera en anglès) he descobert aquesta xinesa i indignada connexió entre les dues novel·les de Philip Roth. Ho trobo significatiu i bastant còmic alhora.

Dog whistle

L'anglès és com un pou sense fons. El meu descobriment d'aquestes setmanes de campanya presidencial als EUA ha estat el terme dog whistle. Originàriament, és un xiulet que fa un ultrasò molt agut que no sentim els humans però sí els gossos. En la política nord-americana, és un missatge aparentment innocu però que per a un sector de la població té un significat diferent, normalment no explicitable per ser ofensiu per a la població en general a per un altre sector específic. Aquests dies he sentit a parlar dels dog whistles de Trump (aquí i aquí), antisemítics i d'altra mena, adreçats al seu sector de seguidors supremacistes blancs, alt-right i tota la pesca.

M'agradaria identificar alguns dog whistles a la política catalana.

Llarga vida al 'motoret'

D'un velomotor/ciclomotor, a Mallorca, en dèiem un motoret, diminutiu no sé si de motor, com pot semblar, o de moto. El motoret per excel·lència, si més no a casa meva, era el Velosolex (pronunciat com a paraula aguda): 45 cm³ de cilindrada, transmissió directa a la goma de la roda del davant. Èpic. El meu avi en tenia un i hi anava a treballar.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3ASolex_3800._Ano_1966-1.jpg

Foto de Luis Miguel Bugallo Sánchez (Lmbuga) (obra pròpia) [CC BY-SA 3.0], via Wikimedia Commons

Motoret, motoret, motoret... Fa molts anys que no pronunciava aquesta paraula ni la sentia a dir. Pregunto al meu nebot de Mallorca (19 anys) si sap què és un motoret. Em diu: no, de motors no en sé res. Dic no, home, no: un ciclomotor, així ho dèiem. Diu ah, sí "encara ho sent a dir". (Però no ho diu, s'entén.) Anava a dir que és una paraula que ha mort o morirà abans d'entrar al diccionari. No figura, tan sols, a l'Alcover-Moll. Segurament serà així, però gairebé he plorat quan he vist aquesta notícia (2016) de la VIII Volta a Mallorca AMB motoret!

En moments d'inspiració humorística, ironia o sarcasme, sobretot quan volíem remarcar que només era un motoret i no una moto, dèiem un motorino. No sé si motorino es va prendre directament de l'italià (motorino=ciclomotor), si va ser una invenció mallorquina paral·lela o si, per influència del castellà, es va adoptar el sufix diminutiu -ino. Sigui com sigui, llarga vida al motoret!

Esquerda de 125 km a la barrera de glaç Larsen C de l'Antàrtida

La NASA ha anunciat aquests dies que s'ha allargat notablement una esquerda que hi ha des de fa anys a la barrera de glaç Larsen C de l'Antàrtida. Aquest hivern austral l'esquerda ha arribat fins als 125 km de llargada. La barrera Larsen C és una plataforma allargada de glaç d'origen continental, que flota sobre el mar, amb una superfície de 46.000 km². Arrenca de la costa oriental de la península Antàrtica i s'estén fins a 200 km dins l'oceà Antàrtic, amb un gruix mitjà de 290 m.

Un tros significatiu d'aquesta barrera, "de la mida de Delaware"¹ (6.452 km², com la província de Tarragona), és cada cop més a prop de separar-se de la plataforma i desintegrar-se en milers d'icebergs. Estem parlant d'una quantitat considerable de gel, equivalent a les terres de Tarragona cobertes per una capa de 290 de glaç. Això són uns 1.870 km³ de gel, equivalents a 1.715 km³ d'aigua dolça.

Credit: Nasa Earth Observatory

En aquesta foto de la NASA l'esquerda més visible és la separació entre la barrera de glaç (esquerra) i la massa de gel marí (dreta). L'esquerda de què parlem està marcada amb el text "Crack" a l'esquerra de la gran fissura.

Perquè ens en fem una idea, 1.715 km³ d'aigua dolça són 1,715 milions d'hectòmetres cúbics, és a dir, l'equivalent a 572 vegades el consum anual d'aigua a Catalunya per a tots els usos (agrícola, industrial, domèstic/serveis), que és de 3.000 hm³. És a dir, amb aquest tros glaç candidat a "salpar" de l'Antàrtida i esmicolar-se i fondre's a l'oceà podríem abastir d'aigua la Catalunya actual durant 572 anys!

Hipotèticament, és clar, perquè "petits" problemes logístics i d'altra mena ho impedirien...

¹ Ja comença a semblar que el "delaware" sigui la unitat de mesura dels grans icebergs! Vegeu la cerca al Google, amb 265.000 resultats: an iceberg the size of  Delaware.

Un metge i un deli a Houston

Main Street, Houston. Google Street View.

Al 2007, un vol regional de Continental ens va portar de Mèxic a Houston per a un cap de setmana de tres dies. Portàvem una guia-totxo dels restaurants de Houston i la il·lusió de conèixer personalment la Lucy, l'esquelet australopitec de tres milions d'anys que per primer cop havia sortit d'Etiòpia.

També tenia a l'agenda una visita mèdica en una clínica urològica de la ciutat. (Per cert, si vius lluny de la casa pairal, truques a ta germana i li dius que aniràs al metge a Houston és possible que s'espanti i l'hagis de convèncer que -encara- no estàs com la Rocío Durcal o Jurado, qualsevol de les dues, quan van anar a atendre's, precisament, a Houston.)

Aquella clínica devia ser molt bona, perquè si arribaves tard a la cita la perdies i et clavaven prop de 100 dòlars. De camí cap a la consulta al volant del Dodge Caliber de lloguer, per aquelles autopistes urbanes em sentia com Bill Paxton empaitant tornados amb Helen Hunt. Però em vaig equivocar de camí. Vam perdre mitja hora, fins que vam arribar al gratacels on hi havia la clínica. La vam tallar justa, però no ens vam haver de retratar. De moment, és clar.

Realment, la clínica devia ser molt bona, perquè al vestíbul hi havia un cartell proclamant que l'altre any havia estat nomenada de les millors clíniques urològiques dels Estats Units. Bé, entrevista amb el metge, fluxometria, mostra d'orina, mostra d'esperma, ecografia de bufeta, tacte rectal: aquell tipus de coses que mai deixaries de fer en un cap de setmana als Estats Units. Insisteixo que devia ser molt bona aquella clínica perquè la fluxometria, només la fluxometria, va costar prop de dos-cents dòlars. Per dos mil dòlars (i per  menys) pots comprar un fluxòmetre urològic: amb una setmana o dues devien amortitzar l'aparell.

Però la prova estrella era una anàlisi FISH de defectes genètics en els espermatozous. Si pixar dins un embut ja sabem què costava, que podia costar aquesta altra prova? Ho deixarem aquí. Em van detectar un percentatge baix de defectes, que no els va semblar important, però em van recomanar d'anar a veure un "conseller genètic". Va ser com l'acudit del metge que et diu hágaselo mirar esto, hágaselo mirar. Tot i el detall del conseller genètic, me'n vaig tornar a casa amb diagnòstics i prescripcions  importants, i em vaig estalviar una operació que m'aconsellava un especialista mexicà. El preu va ser sagnant. Encara dol.

Sortint de la clínica, vam fer parada i fonda a un deli. L'entrepà que hi vaig menjar va ser extraordinari, una delícia. Ara em figuro que era de pastrami amb pa de sègol, però no ho sé. En aquell moment desconeixia completament què era un deli. De fet, com qui despatxava era clarament indostànic, vaig pensar si deli no tindria a veure amb Dehli. De traca i mocador, o de Cuando era feliz e indocumentado.

La meva semialfabetització en el món jueu dels últims anys m'ha permès conèixer l'origen i el significat cultural dels delis a Nova York. Aquí en parlen. Curiosament, el 2008 vaig ser a Nova York i seguia sense saber res d'aquests restaurants, de manera que no hi vaig posar els peus. Si hi torno hauré d'anar al Katz Delicatessen. Però que ningú em parli de metges!

----

Houston a Cartes de Mèxic:
Tot esperant Houston
Tot això era nostre
Foment americà de la lectura

Moisès i Aaró com a metàfora dels pits femenins

En jiddisch hi ha una manera de dir "(ella) té un bons pits" ("és revinguda", "té una bona pitrera",...): Zi hot sheyne moyshe ve-arendlekh. Literalment: Ella té (uns) bells Moisès-i-Aaronets, els dos germans bíblics Moisès i Aaró com a metàfora dels pits femenins. Això és així per una venerable i recargolada exegesi de la Torà i pel sentit de l'humor dels jueus asquenazites.

Ho va explicar Michael Wex al seu llibre Born to Kvetch -- Yiddish Culture in All of its Moods. És un llibre força interessant, tot i que explica moltes més coses de les que jo voldria saber o podria assimilar. En un dels capítols s'entreté amb la connexió entre el jiddisch i el judaisme, estreta fins al punt que moltíssimes expressions no es poden entendre sense determinats passatges de la Torà, del Talmud o de la interpretació (sovint humorística) que els parlants de jiddisch en fan (o en feien). I un d'ells és l'assumpte pectoral que ens ocupa.

Com a conclusió, podríem dir sense equivocar-nos que Jane Mansfield tenia uns bons Moisès-i-Aarons...