Terrassa any 2000, 3.829 estrangers ( 2,23%)
Terrassa any 2010, 31.777 estrangers (14,94%)
Després dels atacs racistes i els enfrontaments comunitaris del 1999 i el 2003 a Ca n'Anglada hi havia la llavor per a un conflicte permanent i per al creixement de grups polítics xenòfobs. La convivència entre els nous immigrants i els habitants tradicionals dels barris de la primera immigració era un punt potencialment explosiu. Però sembla que en aquest tema l'ajuntament se n'ha sortit, i segurament en altres, perquè és de les poques ciutats grans on el PSC no ha quedat tocat i/o enfonsat. A diferència de Badalona, l'equip de govern municipal (PSC-ICV-ERC) ha resistit en aquestes eleccions i seguirà governant, malgrat perdre en conjunt un regidor, i malgrat que ERC ha quedat fora del govern per una dinàmica pròpia prou coneguda.
Terrassa podria haver estat una altra Badalona (o un altre Vic, pel que fa a PxC), però no ho ha estat. PxC no ha tret regidors i el PP només ha aconseguit un 12,2% (Catalunya 12,7%), la qual cosa vol dir que una ciutat amb les característiques demogràfiques de Terrassa pot trobar un camí diferent del de Badalona o, fins i tot, d'altres ciutats de la regió metropolitana, entre altres coses perquè no és una ciutat-dormitori de la conurbació barcelonina.
No tot són flors i violes, i se senten grinyolar algunes frontisses. Tot i no entrar a l'ajuntament, PxC ha tret un 3,1% (Catalunya 2,2%). Unes dades significatives, i coherents amb el que ja ha havia passat a França:
Terrassa podria haver estat una altra Badalona (o un altre Vic, pel que fa a PxC), però no ho ha estat. PxC no ha tret regidors i el PP només ha aconseguit un 12,2% (Catalunya 12,7%), la qual cosa vol dir que una ciutat amb les característiques demogràfiques de Terrassa pot trobar un camí diferent del de Badalona o, fins i tot, d'altres ciutats de la regió metropolitana, entre altres coses perquè no és una ciutat-dormitori de la conurbació barcelonina.
No tot són flors i violes, i se senten grinyolar algunes frontisses. Tot i no entrar a l'ajuntament, PxC ha tret un 3,1% (Catalunya 2,2%). Unes dades significatives, i coherents amb el que ja ha havia passat a França:
- Al Centre, barri de classes mitjanes catalanoparlants i amb baixa presència d'estrangers, PxC treu el 0,56% dels vots.
- A Ca n'Anglada, tradicional barri obrer castellanoparlant i dins un districte amb un 33% d'estrangers, PxC ha aconseguit el 6,2%, és a dir, onze vegades més.
A Terrassa, on per cert encara es pot menjar gelat d'avellana (almenys l'any passat, sí), hi ha hagut molts canvis, suposo que en part derivats dels calés que tenia l'Ajuntament gràcies a l'onada de la construcció, més tardana i molt intensa perquè hi havia sòl per construir (cosa que no passava, per exemple, a Sabadell o a Cerdanyola). S'haurien de mirar dades, per això, i ara no tinc temps. Sigui com vulgui, a mi m'ha sorprès una mica tanta tranquil·litat.
ResponEliminaApunto només dues coses: en deu anys s'ha convertit molt més en ciutat dormitori, encara que no tant com altres poblacions, i els mals resultats del PP potser són deguts a la traça que tenen els d'aquest partit a barallar-se entre ells i a la incapacitat de presentar un candidat que es faci veure, cosa que deu haver fet que vots que en altres llocs han anat al PP aquí els hagi mantingut el Psc (que ha perdut 11 punts percentuals!).
Sóc conscient que el gelat d'avellana encara no s'ha extingit i, per exemple, al carrer Cremat els Xixonecs encara en venen, però les gelateries menys tradicionals que compren els gelats de fàbrica tenen gelats molt "exòtics" i van renunciant als tradicionals.
ResponEliminaNo conec les finances municipals, però suposo que la construcció els va aportar molt. També alguns fons Feder i Fons de cohesió, per exemple a Vallparadís. També el pla de barris de la Generalitat va aportar calers a Ca n'Anglada.
Efectivament, el PSC ha baixat i l'ajuntament pot canviar de color d'aquí a 4 anys. No conec el PP local i jo diria que no se'ls ha sentit gaire (a veure si d'aquí a 4 anys hi posaran un destraler...).
I al portal de Sant Roc (també dels Xixonecs, que per cert no fan res barat).
ResponEliminaTambé hi hagut molts diners de la Diputació, que m'imagino que d'ara endavant anirà força més estreta. Al parc de Vallparadís, per exemple, fa un mes que van inaugurar, a part del tros nou del parc, una biblioteca que diu que ha costat 2,7 milions, un i mig pagat per la Diputació i 1/4 de milió per la Generalitat.
http://www.aterrassa.cat/ca/notices/2010/04/comencen_les_obres_de_la_biblioteca_del_districte_3_10931.php
Aquesta biblioteca es va obrir sense electricitat (sic), funcionarà amb un grup electrogen fins que Endesa (el mes que ve!) sigui tan amable de donar-los llum. Com que el corrent que genera el motoret no és prou fort per fer anar l'aire condicionat han obert sense aire, i fa dies que l'edifici amenaça de convertir-se en una sauna. No em consta que això hagi sigut notícia, i mira que era fàcil fer-hi acudits, com no ho són tantes coses, que fan que la imatge de modernor terrassenca quedi una mica reduïda, a nivells de Torrente IV aproximadament. Després dels famós cas de Ca n'Anglada hi ha hagut altres "incidents", algun també al mateix barri (i parlo pel que em van dir gent que hi vivia) però es va evitar exquisidament parlar-ne, i les càmeres de Tv3 no han tornat a acostar-se per aquí si no era per parlar de jornades castelleres que totes feien història.
Els del PP aquí no tenen tradició ni continuïtat, i ja se sap que la política, aquí i a Sicília, funciona per famílies.
Una biblioteca pública funcionant amb un generador d'emergència, aquí caic, aquí m'aixeco, és dues coses: a) Una metàfora de la Catalunya actual, i b) Un exemple de com es fa qualsevol cosa per inaugurar un equipament abans de les eleccions...
ResponEliminaPaís poètic!
ResponElimina