Per una conjunció còsmica que només es repeteix cada 327 anys, la final de Wembley em coincidirà amb una trobada aquest cap de setmana, aquí a casa, d'ex(expatriats a Mèxic). Si és que veig la final, la veuré en companyia de tres persones espanyoles (Navarra, Madrid, Múrcia), dues de les quals són del cert madridistes, i l'altra no ho sé. A part, hi haurà tres persones mexicanes (sense comptar la meva filla), sempre d'alguna manera, exposades (com bé avisava l'Aixetaire) a decantar-se per l'equip del Chicharito Hernández, el Manchester. Esperem que ningú prengui mal...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Buf... (va dir ella...) pobre noi! Jo espero poder veure el partit en bona companyia, tots amb la sang blau-grana! Et tindré present en les meves oracions, per allò de que ningú no prengui mal!
ResponElimina"Cap fred, cor calent, puny ferm, peus a terra". Les teves oracions també m'ajudaran. Gràcies!
ResponEliminaI el xampany a punt de glaç. Visca el Barça.
ResponEliminaMira, no hi pensava amb el xampany. Visca el Barça...
ResponEliminaTot bé, sí? :-D
ResponEliminaVisca el Barça!
Beníssim. No ens podem queixar, oi? No vaig veure el partit, però el vaig sentir per la ràdio del mòbil.
ResponElimina