Mercadona i els amfibis

Després de mesos o anys de vendre melons de pell de granota, el Mercadona on els compro els ha rebatejat de pell de gripau. Sembla obvi que estaven traduint el castellà "piel de sapo" per "pell de granota", solució força creativa des del punt de vista taxonòmic. Algú els devia dir que sapo es diu gripau. No hi ha un nom català més genuí que pell de gripau? Alguns parlen del meló escrit, però el dibuix d'aquest meló que hi ha al DCVB no sembla el de pell de gripau.

Per cert, diu el DCVB que a Sueca anomenaven pell de granota una varietat de meló grosset, negre amb piquets, molt bo, que madura per l'agost. Aquest pell de granota és el pell de gripau que trobo ara al Mercadona? Potser sí, però sembla que qui fins fa poc els etiquetava pell de granota no ho devia saber: si ho hagués sabut no els hauria rebatejat.

Brandon i Mary Sue

He llogat el meu pis a un senyor que es diu Fernando, perquè hi visqués amb el seu germà Samuel i sa mare. Tal com vaig quedar amb el llogater, passo de tant en tant a recollir directament la correspondència que encara m'arriba a la bústia. Avui hi he trobat set cartes, set, del CatSalut adreçades, aparentment, als diferents habitants de la casa. Descobreixo així que hi viuen set persones. Pels cognoms sembla que tots són parents. Doctor: m'hauria de preocupar? M'hauria de preocupar que dos, particularment, es diguin Brandon i Mary Sue?

Primàries a Niu Khamp-xàir?

És igual que cada quatre anys hi hagi primàries a New Hampshire: a CatRàdio/CatInfo la pronunciació d'aquest topònim sempre és d'estar per casa. Acceptem que difícilment reproduirem a la perfecció la fonètica nord-americana (o britànica) de "New Hampshire". Potser no caldria ni intentar-ho, però també és cert que la gamma fonètica que ens donen el català i l'anglès (que se suposa que un periodista de la CCMA ha estudiat abastament) haurien de permetre, si més no, d'evitar pronunciacions "creatives", absurdament allunyades de l'original. Sobretot, tenint en compte que només cal consultar els topònims al Wiktionary per obtenir-ne la transcripció en l'alfabet fonètic internacional (IPA) i (oh, my God!) un fitxer d'àudio amb la pronunciació.

Error 1: pronunciar el -shire de Hampshire com a -xàir,  -xàia o -xàier
(L'hi hem sentit fins i a tot un americanòfil - no és un insult - com Manel Fuentes, capaç de presentar-se a la casa natal de Bruce Springsteen i saludar la mare del rocker, segons que explicava un dia, crec que a Jordi Tardà). Un shire (transcripció fonètica IPA: anglès britànic /'ʃaɪə/, un nord-americà diria /'ʃaɪ^ər/ ) és un dels antics comtats d'Anglaterra. N'hi ha uns quants, com Yorkshire, Wiltshire o Hampshire, però com a terminació o sufix es pronuncia /-ʃə/, /-ʃɪə/ o alguna altra variant (anglès britànic): Yorkshire /ˈjɔːkʃə/, Wiltshire /ˈwɪlt.ʃə(ɹ)/ i, atenció, Hampshire /ˈhæmpʃɪə/. Bé, en el cas de l'estat nord-americà de New Hampshire, els nadius ho pronuncien, naturalment, a l'americana:  /'hæmpʃɚ/ o, segons una altra representació, /'hæmpʃə(r)/. En fi, una aproximació en transcripció fonètica a la catalana podria ser Hèmpxa (la e és ben oberta; la a és una e ben neutra, x és xeix) o Hèmpxer (la segona e és neutra). La hac, aspirada, esclar.

Error 2. Pronunciar la h aspirada com una jota castellana (Hamp... = Khamp...)
Bé, això és un vici típic dels castellanosparlants, adoptat amb entusiasme pels catalanoparlants. Combinat aquest error amb el primer, queda Khamp-xàir. Home, anem pràcticant la hac aspirada!

Dubte: Niu o nu?  
New es pronuncia /nju:/ ("niuu") en britànic i /nu/ [nu o n(i)u] en nord-americà. Doctor, com ho hauríem de pronunciar nosaltres? Jo diria: si heu estudiat bàsicament anglès britànic, segurament us identifiqueu més amb la forma britànica /nju:/, i això també afectaria la pronúncia de Hampshire. Si no, en la forma nord-americana. Dic jo. Val a dir que al nord-est dels EUA, desapareix qualsevol rastre del so "i" de la paraula new. 

Finalment, New Hampshire

El Wiktionari en dóna la transcripció fonètica IPA: /nuːˈhæmpʃɚ/. Aquí, el fitxer de so per escoltar la versió nord-americana. Una transcripció aproximada a la catalana seria: n(i)uhèmpxe(r) (la primera e, ben oberta; la segona, ben neutra) o, amb un estil més britànic: niuhèmpxa (amb la "è" oberta tirant força cap a una "a", i amb la "a" final com una "e" ben neutra). 

Missatge final

Periodistes de tot el món: cada quatre anys retrobeu-vos entorn del Wiktionary per recordar com es pronuncia New Hampshire!

P.D.: seguint la recomanació de Teresa Amat, vaig posar per primer cop 8TV per sentir com pronuncia New Hampshire en Josep Cuní. Lamentablement, el tema era un altre:  els homes poden fingir un orgasme? (Vaig prendre nota de dues observacions molt -massa- pràctiques de la sexòloga.)

Auld Lang Syne

Molts anys després, una nit de Cap d'any, el llobató Jordi Gratacòs va descobrir que L'hora dels adéus era, de fet, allò que canten els "anglosaxons" la nit de cap d'any: Auld Lang Syne.

BON ANY a tothom!

Bon Nadal, i empaquetant...

Primer Nadal que no passo a Mallorca (sense comptar els que vaig passar a Mèxic). Estem fent acumulació de forces (noteu la terminologia marxista) per a la mudança de dimarts. Acumulant forces... i caixes. Ja en són trenta-sis de plenes, i no puc assegurar que siguem a la  meitat.

Bones festes a tothom!

Apunts al carbó de Daniel Fernández: Socialdemocràcia i toros, sí. "Les nostres identitats" i grup parlamentari, no.

Més enllà que no tinc res en contra de Pere Navarro, i que fins i tot respecto la seva política municipal, ningú fora del PSC (i dintre?) sembla saber per què ha arribat a primer secretari del seu partit, tret que tenia els vots dels delegats. Amb això diria que no es diferencia gaire de José Montilla quan ho va aconseguir. També fa la impressió que el congrés del PSC no ha produït cap elaboració teòrica o estratègica rellevant sobre les línies de pensament i l'acció política del partit, i que caldrà esperar a veure l'equip de què s'envoltarà Navarro i deixar passar el temps.

De moment corre la brama que el secretari d'organització del PSC (i ja sabem el poder que té un secretari d'organització) serà el diputat del PSC a Madrid Daniel Fernández. Qui és Daniel Fernández? Recordo haver-lo sentit per la ràdio no només oposant-se a la idea del grup parlamentari propi del PSC al Congrés sinó defensant una integració més forta amb el PSOE. No he trobat l'àudio ni un text semblant a la premsa digital, però deixem-ho que ens ho expliqui Amanda Ramos Gallego, una militant socialista que va assistir a una xerrada de Daniel Fernández i el 13/012010 ho explicava al seu blog. Entre altres coses, va dir Daniel Fernàndez:

- Zapatero és el president que més se l'ha jugat per complir els seus compromisos amb Catalunya.

- Grup parlamentari propi al Congrés (explica Amanda Ramos): completament en desacord i la seva argumentació va ser concisa. En el seu model d’Estat Federal, en el que creu plenament, Espanya, li sembla ben lògic compartir al Congrés amb el partit amb el que compartim ideologia, es a dir amb el PSOE.

- ...no ens podem oblidar que estem aquí per treballar per  la nostra ideologia. Una socialdemocràcia...

-  A la nostra agenda no apareix la defensa de les nostres pròpies identitats, és quelcom que va més enllà.

- Però els toros sí que són una identitat defensable: a favor de la festa dels braus, com molts de nosaltres, Dani està en contra del debat que amb això busca només el “anti-España” per ficar cullerada i volent marcar diferències per tallar tradicions històricament arrelades.

Per a una idea més completa del pensament de Daniel Fernández podeu llegir la ressenya que J.J. López-Burniol del seu llibre A favor de España y del catalanismo (escrit per Joaquim Coll i Daniel Fernández).

Tot i que difícilment podria coincidir amb el marc nacional de Daniel Fernández o Carme Chacón, és evident que PSC necessita clarificar la seva orientació nacional. La ficció que el catalanisme del PSC no te límits i que el partit alhora és lleial a una idea federal d'Espanya (capaç de contenir una Catalunya lliure) és insostenible. L'evolució recent del catalanisme (en sentit ampli) cap al sobiranisme/independentisme ha tensionat massa el PSC i aquesta ficció sembla ara impossible de mantenir entre els dos grans sectors de l'electorat del partit. 

Però hi ha una diferència: mentre la credibilitat nacional del PSC entre l'electorat més catalanista està sota mínims i crec que és molt difícil que la recuperin, l'opció de Daniel Fernández té un ampli mercat electoral per explorar i explotar a Catalunya, i és, malauradament, l'opció més clara de creixement per als socialistes catalans, junt amb l'ecologisme. Ja ho sentirem a dir...

Coses de l'Hernán Casciari

Via el twitter de Benjamí Villoslada m'arriba aquest interessant vídeo d'Hernán Casciari sobre la indústria cultural i els intents d'ell mateix de crear un model diferent de relació entre autors, editorials i lectors: Cómo matar al intermediario, limpiar la escena del crimen y encontrar una coartada creíble.

Entre moltes altres coses, aquest argentí resident a Catalunya explica allò que el 99,99% dels bloguistes no hem fet a partir del nostre blog. I una anècdota memorable és quan diu: Si no tuviera una familia extremadamente catalana, volvería a vivir a Argentina ahora mismo. Dolorosa confessió. Els cors sempre sofrents dels emigrants, de les parelles binacionals. Extremadamente catalana, whatever it is.