diumenge, 7 d’abril del 2013

Pits de pollastre recongelats

(Tots tenim un passat - II)
Com a fàbrica de congelats que era, aquella empresa tenia unes cambres criogèniques a -20ºC i -30ºC, on entràvem a ple estiu amb un toro i una calaixera plena de safates de productes per congelar. El salt tèrmic era de +30ºC a -30ºC, és a dir, 60ºC. O més. En posàvem un abric de feina i uns guants, però tot i així el canvi era espectacular, i mai he tornat a experimentar un contrast tèrmic com aquell. Així congelàvem hamburgueses, croquetes, cames i pits de pollastre d'una coneguda cooperativa agropecuària catalana, i altres biomasses convenientment processades.

Precisament d'aquest processament volia parlar. Amb els pits de pollastre i altres peces que no recordo es practicava una enginyosa tècnica de recobriment amb gel. Després de tenir-los unes hores a la congeladora, trèim els filets, els despreniem de les safates i els posàvem en remull en aigua a 0ºC. Què passa quan poses un sòlid a -30ºC dins aigua a zero 0ºC? El sentit comú i el 2n principi de la termodinàmica estableixen que el cos fred (pit de pollastre) s'escalfarà i el cos calent (l'aigua) es refredarà, tendint a l'equilibri tèrmic. Però l'aigua estava a la seva temperatura de congelació i, per tant, només podia cedir calor glaçant-se. Efectivament, la capa d'aigua entorn de cada filet es glaçava sobre el pollastre, formant una capa de gel lluenta com el vidre. L'aspecte era espectacular, tot i que després perdia una mica perquè s'entelava en contacte amb l'aire. Amb aquesta operació perfectament intencionada el producte guanyava pes (aigua, per suposat) i aparença.  Potser també evitava que la carn de pollastre congelada s'assequés superficialment durant el seu emmagatzematge.

I després la gent es pregunta per què els congelats porten tanta d'aigua...

Pràctica comuna
En aquella època meva de vitrificador de piteres de pollastre (això diuen a Mallorca quan no diuen petxugues de pollo) faltaven uns dotze anys pel naixement del primer cercador web, i disset pel Google. Bé aquest matí,  i gràcies a aquest últim, en un minut o dos he vist que aquesta pràctica és força comuna, i que en anglès es diu ice glazing. Per exemple, aquí tenim unes esplèndides Ice Glazed Boneless Skinless Chicken Breasts, que és exactament el que nosaltres produíem.

dissabte, 6 d’abril del 2013

Tots tenim un passat

Entre els dinou i els vint-i-un anys vaig treballar els estius en una fàbrica de menjar congelat. L'amo de l'empresa era un conegut contrabandista a la costa de Mallorca, però aleshores ja destinava els seus esforços mariners a la recerca d'àmfores romanes al fons marí, amb finalitats, suposem, completament altruïstes i arqueològiques. I el seu geni empresarial el dedicava a la producció i venda de menjar congelat.

El fill de l'amo, antic sindicalista del SEU a Barcelona, es passejava per la fàbrica amb una pistola de  9 mm Parabellum que una vegada em va ensenyar. Feia observacions molt assenyades i incissives sobre la realitat que l'envoltava. Amb aquesta pistola els etarres maten els teus companys, deia per impressionar un antic policia que era treballador seu. O feia finíssimes incursions en la fisiologia humana: Ets homes tenim es collons penjant defora perquè estiguin fresquets i no se triï sa llet. O en la psicologia: un client ben plantat que venia en moto era una maricona camuflada. Aquell home era un pou de ciència i empatia.

Un dia hauria d'explicar les tècniques de producció que s'aplicaven en aquell temple de la saviesa i l'alimentació...



divendres, 15 de març del 2013

"Nosaltres, a casa, en anglès"

La darrera vegada que vaig veure un catalanoparlant renunciant al català com a llengua familiar la tele tenia dos canals (i el segon no sempre es veia), jo estudiava als jesuïtes de Palma amb gent que tenia noms com "Raimundo Puigdorfila" o "Javier Pita da Veiga". Arias Navarro encara no havia donat la notícia de la seva vida.

Em pensava que aquesta fugida del català cap a una llengua "superior" havia passat a la història. Però ara, en una de les escoles més desitjades i catalanes d'aquesta ciutat conec dues parelles catalanoparlants que parlen anglès amb els seus fills. Sempre.

Que no farem llarg?

Marques blanques de vi a Carrefour Market

A Carrefour Market tenen marca blanca de vi negre de tooots aquests orígens geogràfics:

Jumilla 
La Mancha
Navarra
Ribera del Duero
Rioja
Tierra de Extremadura
Valdepeñas

Crec que no me'n deixo cap.

dissabte, 9 de març del 2013

Usos d'un diari: cul de senalla

Cul de senalla. No ho proveu amb la versió per a tauleta del diari ARA.

dissabte, 23 de febrer del 2013

I a tu com t'agrada l'anglès?

Quan em poso a escriure un document en anglès em sorgeix un dubte tremendo. ¿He d'escriure en anglès britànic, per proximitat quilomètrica i perquè els britànics també són europeus (ehem)? ¿O ho he de fer en anglès americà perquè la major part del que llegeixo en anglès ve dels EUA i perquè he sentit moltes més hores d'anglès americà que de britànic? 

Molta gent no té aquest dilema perquè no és conscient que analyzing, center, color o modeling són formes americanes, mentre que les britàniques són analysing, centre, colour i modelling. Per cert, al Canadà, encara que parlen anglès americà escriuen les formes britàniques, però diria que no absolutament sempre.

En general, m'he decantat per les formes britàniques, però, en canvi, veig que les universitats catalanes van plenes de Centers. Per exemple. Crida l'atenció que a Toronto hi hagi tants centres, i a Barcelona tants centers.

dijous, 21 de febrer del 2013

I en aquells dies Pere Navarro digué als seus deixebles...

En veritat us dic que amb el meu verb capgiraré l'ordre de la Creació. I mirant al cel ordenà: "Sigui Espanya federalista". I Espanya es va fer federalista. Aleshores, clavà tres cops a terra amb el seu bastó i exclamà "Abdiqui el rei Joan Carles". I el Borbó va abdicar.