Neighbours...

Urgeix una biografia d'Amadeu Altafaj

Urgeix un biografia bàsica de l'omnipresent Amadeu Altafaj. És català? (Whatever it is.) Va estudiar als jesuïtes de Sarrià? (En fa cara.) És criptoindependentista? (Seria tan cripto que és com si no ho fos.) És amic de la Merkel? Té amics a l'OTAN? Regala o ven avions de combat? (Per a l'imminent acte unilateral de sobirania de CiU). 

Urgeixen respostes.

I anglès al doctorat...

Tres estudiants de doctorat no han assistit a un acte acadèmic en anglès perquè, han dit, no saben prou anglès. Si era una excusa en podrien haver triat una de menys ridícula, i si era veritat, es com per preocupar-se, almenys en un programa de ciencia i tecnologia.

Anglès a P-3

He vist que alguna escola concertada de la ciutat ha estat molt reticent a introduir l'anglès a P-3. Fa dos anys en una d'elles començaven a P-4 i es veu que ara començaran amb una hora setmanal a P-3. He sentit directores d'escola donant arguments pedagògics i logopèdics per defensar aquesta resistència a la llengua de Sarah Palin a aquest nivell.  Però em diu una amiga navarresa que allà totes les escoles fan cinc hores d'anglès a la setmana a P-3. A la seva comarca també fan molta immersió en basc, tot i que (o precisament perquè) a casa la majoria parlen castellà. Tenim, doncs, alumnes navarresos de P-3 aprenent tres llengües alhora. Que se sàpiga, sobreviuen a l'experiència. 

Potser, simplement, és que a la directora se li feia difícil adaptar la seva plantilla docent a les "noves" demandes d'anglès per part de les famílies, o que el migrat conveni amb la Conselleria ja no dóna per a més.

A casa, per si de cas, hem portat la Queralt una hora a la setmana a fer esplai en anglès durant el P-2 (que, d'altra banda, ha passat a casa), i s'ha fet un fart de veure Dora the Explorer i Postman Pat en anglès. L'any que ve probablement farà aquesta hora de P-3 més dues hores d'esplai en una acadèmia (sempre que no hi hagi corralito o ni ens baixin el sou gaire més). I després, ja ho veurem.

Fa més de trenta anys, quan vaig començar a arrossegar-me per les acadèmies d'anglès, no m'hauria pensat mai que el 2012 seguiríem portant els fills a aquests centres per tal de complementar l'anglès de l'ensenyament regular. Bé, no veig cap motiu perquè d'aquí trenta anys hagi de ser millor.

Revelació formigonera

L'altre dia vaig tenir una revelació. Passava per un edifici en construcció, experiència insòlita en els temps que corren, i vaig veure una sitja mig despintada que deia "Prebesec". Això em va transportar al Prebetong de la meva infantesa, a aquells camions hormigonera¹ que portaven preparada la pasterada de formigó. Ja no calia pastar-lo a terra! Ja no calia tan sols tenir una formigonera elèctrica d'aquelles que de tant en tant electrocuten un mosqueter del ram de la construcció. Encara no havia arribat la mànega robòtica que descarrega el formigó fluid al 5è pis de l'obra a l'hora convinguda. Però la sola existència del Prebetong era prova irrefutable que la Humanitat progressava a un ritme del 8% anual, a cop d'encofrat i embargada per la ferum de Coppertone que emanava de la platja de s'Arenal.

Potser perquè era molt jove i perquè encara sabia menys idiomes que ara, no em vaig preguntar mai per l'etimologia de Prebetong. Això fins el dia que vaig topar amb la sitja de Prebesec. Prebesec, Prebetong... Prebéton! Pre béton! No se m'havia acudit mai. I la ge final? Potser per distingir-se del Prebéton de França, tal vegada una referència a la duresa (tong!) del formigó armat. O potser només reflecteix aquella tendència hispana, recentment mostrada pel president extremeny, a afegir una ge nasal després d'una ena final, ("si teng cojong...", "si teng prebetong").

Prebetong, Excavadora Clim, Volquetón Payá: estrats cada cop més fòssils d'una infantesa difunta.

¹ Formigó/formigonera són elaboracions principatines, tan calcades del castellà com hormigón, diu el savi Bibiloni.

Digressió messiànica

Em pensava que Miquel Calçada era el Messies tornant de fer oració al desert de Syracuse just abans de morir per Catalunya en un calvari independentista. Però una menjadora del govern convergent l'ha desviat del seu camí cap a la glòria.

Seguiremos al pendiente, que diria l'escola sheridaniana.

Adéu a la TV3 per satèl·lit

Emissió de TVCi, 18/10/2005

A través d'un procés laboriós i desesperant, a Mèxic vaig aconseguir rebre el senyal de l'Hispasat i veure la TV3 (TVCi). L'alegria va durar dos anys, al cap dels quals va petar el descodificador i en vaig haver de comprar un de nou. Als pocs mesos un malparit de veí que feia mudança es va emportar l'antena i em va deixar la seva al terrat, amb un LNB que no servia per a l'Hispasat. Després d'un intent amb l'instal·lador que havia fet la part tècnica de l'expropiació antenística ho vaig deixar córrer.

Voldria saber l'audiència que tenia TV3 a tot el món. Si a tot Amèrica era tan complicat com a Mèxic, el nombre d'espectadors a l'hemisferi occidental devia ser ridícul. Si m'hagués instal·lat el receptor de TV3 per tercer cop i m'hagués quedat allà, em quedaria de nou sense TV3, ara per les retallades del govern. Pero, com diuen a Mèxic, el hubiera no existe. 

Ara podria veure TV3 cada dia a la TDT, però a l'hora que ho faria el televisor sol emetre un programa únic anomenat El rei lleó (o Aladdin, o La sireneta)...

Descansi en pau la TVCi satel·lital.