Aquestes setmanes molts catalans han sentit a parlar per primer cop d'Iguala, la ciutat del nord de Guerrero (Mèxic) on han desaparegut i presumiblement han estat assassinats més de quaranta estudiants de magisteri (normalistas, en diuen allà)1. Aquests fets infames han convertit sens dubte la ciutat en infamous, però Iguala tenia, té, altres fets que li donen fama. I és que la ciutat va ser l'escenari d'un moment definitiu de la guerra d'independència de Mèxic: el Plan de Iguala.2
A Iguala, Agustín de Iturbide3 i Vicente Guerrero, caps respectius de les tropes reialistes i insurgents van acordar el 1821 aturar les hostilitats i declarar la independència de Mèxic. L'acord va quedar escrit en el text anomenat Plan de Iguala, o Plan de las Tres Garantías, conegut també a Plan Trigarante (trigarante!), que volia donar garanties mútues als fins aleshores enemics.
A Iguala, Agustín de Iturbide3 i Vicente Guerrero, caps respectius de les tropes reialistes i insurgents van acordar el 1821 aturar les hostilitats i declarar la independència de Mèxic. L'acord va quedar escrit en el text anomenat Plan de Iguala, o Plan de las Tres Garantías, conegut també a Plan Trigarante (trigarante!), que volia donar garanties mútues als fins aleshores enemics.
Per què, després de deu anys de guerra, reialistes (partidaris de continuar la unió amb Espanya) i insurgents (partidaris de la independència), però també liberals i conservadors, es van posar d'acord per fer les paus i donar l'esquena a Espanya? Els reialistes conservadors ho van fer en part perquè desconfiaven dels vents liberals que arribaven d'Espanya durant el trienni liberal. El fet que el Plan de Iguala proposés Ferran VII com a Rei de Mèxic és significatiu. Els de Vicente Guerrero, que volien la independència i un canvi social van aconseguir la independència i, si més no literalment, la igualtat davant la llei de tots els mexicans, inclosos els indis. I, als espanyols (anomenats "europeos") també se'ls reconeixia com a ciutadans en peu d'igualtat, per la mateixa clàusula. En definitiva, insurgents i reialistes havien arribat a la conclusió que la unió dels dos bàndols per formar un Mèxic independent era la millor, si no l'única, solució possible.4
El pla, que podeu llegir en la seva versió literal tenia 24 punts, però les tres garanties que el pla destacava eren: a) la religió catòlica com a religió única del país, b) la formació d'un regne independent (però oferint la corona a Ferran VII o un familiar seu), i c) la unió entre els ciutadans d'origen europeu i americà. Tret del tercer punt, les tres garanties feien una ferum notable d'Ancien Régime. Que lluny, tot plegat, de la declaració d'independència dels EUA. En tot cas, l'Ejército Trigarante que va resultar del Plan de Iguala va entrar triomfant a la Ciutat de Mèxic el 27 de setembre de 1821, data considerada com la de la consecució de la independència.
El Plan de Iguala, doncs, clau per a la independència mexicana, i, fins fa poc, el principal motiu pel qual es coneixia la ciutat.
1 Recordo quan de l'Escola de Magisteri de Palma encara en deien la Normal, tot i que segurament ja es deia Escola Universitària de Formació de Professorat.
2 Parafrasejant Josep Lluís Núñez, algú podria haver dit: Aquesta ciutat que porta el nom del nostre Plan....
3 Agustín de Iturbide, el fill d'un navarrès del Baztan emigrat a Nova Espanya. Va lluitar durament contra els insurgents.
4 Una explicació simplificada i incompleta, segur, però... jo només volia fer un tweet!
no confondre Iguala amb Igualada ;)
ResponElimina