Un nom que no es pugui traduir

Conec dos homes que es diuen Oscar perquè els van voler posar un nom "que no es pogués traduir". Això, dit així, és una frase força enigmàtica. D'una banda, qui voldria traduir un nom? De l'altra, hi ha noms que no es poden traduir? En un dels casos, la seva mare m'explicà, específicament, que no volien que els avis de la banda "castellana" de la família traduïssin un nom català que li posessin al nen: li poses Albert i l'abuelo li acaba dient Alberto, o Beto si és mexicà. Suposo que aquesta diguem-ne homonímia onomàstica pot estar motivada per raons aproximadament contràries: cercar un nom que no sembli català sense deixar de ser-ho.

L'altre Oscar no em va aclarir l'enigma. La cosa va quedar en "un nom que no es pogués traduir...", mentre em mirava amb enigmàtica complicitat. Com que sóc una mica aixafa-guitarres i mestretites, li vaig objectar que Òscar en català és o oberta i accent obert, i amb o tancada i accent tancat en castellà (Óscar). L'enigmàtica complicitat es va esvair esmediatament. I aprofito per dir que fins aquí, intencionadament, no havia accentuat el nom.

Suposo que l'efecte "nom que no es pugui traduir" deu explicar en part la proliferació als parcs infantils del Vallès de noms com Martina, Paula i Carla, però també Jan o Arnau, que tenen traducció però segurament és menys evident i automàtica.