En Picó picava,
en Miró mirava,
en Valls amb sa bandera
i tots es xuetons darrera
Aquesta glossa esmentava tres dels quinze cognoms xuetes, és a dir, dels llinatges que identifiquen els descendents dels jueus conversos i secularment estigmatitzats de Mallorca, uns cognoms que fora de l'illa no tenen aquesta connotació. Anys després m'he adonat que aquest Valls amb sa bandera i tots es xuetons darrera devia fer referència a Rafael Valls, el rabí (criptorabí, hauríem de dir) que fou cremat viu per la Inquisició el 1691, en descobrir-se que ell i altres xuetes practicaven encara la religió dels seus avantpassats. Aquest terrible i vergonyós episodi va ser novel·lat per Carme Riera a Dins el darrer Blau, però hi ha un document infame de l'època que en dóna compte: La fe triunfante en cuatro autos (pdf i altres formats) del jesuïta Francisco Garau. Un dels passatges més coneguts és aquest, en què Garau es recrea en l'execució (faig curt) de Valls a la foguera:
Mientras llegó solo el humo, era una estátua; en llegando la llama, se defendió, se cubrió y forcejó como pudo y hasta que no pudo más. Estaba gordo, como un lechonazo de cría y encendióse en lo interior de manera, que aun cuando no llegaban las llamas, ardían sus carnes como un tizón y rebentando por medio se le cayeron las entrañas como a Judas.
Una mostra de la prosa florida del pare Francisco Garau, S.I., una bèstia que segurament va viure al mateix edifici on jo vaig estudiar el batxillerat. Recordo haver llegit aquesta citació en algun altre lloc, probablement en un text de Baltasar Porcel. Fa poc, el Govern Balear sortint va fer un homenatge a les víctimes d'aquells autos de fe.
La notícia d'aquesta setmana ha estat que Nissim Karelitz, president del tribunal rabínic de Bnei Brak (Israel), i un dels rabins ortodoxos més respectats ha reconegut els xuetes com a jueus. Segons El País, Karelitz ha determinat que són jueus autèntics i que no els cal la conversió al judaïsme per a ser-ho. Podríem pensar que això és una qüestió més o menys bizantina, però, de fet, segons la Llei israeliana els jueus tenen dret a fer aliyyà, es a dir a emigrar a Israel i obtenir-ne la ciutadania. Per aquest motiu i per motius religiosos, la qüestió de qui és jueu ha estat objecte de legislació, de polèmiques i de plets. Si voleu fer un màster sobre aquest tema podeu començar per aquest article de la Wikipedia: Who is a jew? (Parafrasejant Woody Allen: l'he llegit en un minut, parla dels jueus.) El reconeixement rabínic, implica que els xuetes poden fer aliyyà? Així, directament? No queda clar a l'article. No entro en el tema de si cap d'ells té la intenció de fer-ho.
Un dels protagonistes d'aquesta història és Nicolau Aguiló, un xueta que es va convertir al judaïsme (l'únic cas contemporani de què he sentit parlar), va emigrar a Israel i ha arribat a ser rabí. El seu nom és ara Nissan Ben-Avraham. Va aparèixer, per cert, en un dels episodis d'Afers exteriors a TV3. El 2010 va ser notícia com el primer descendent de conversos que tornava a Espanya a servir com a rabí: Spain gets rabbi with Marrano roots for first time since Inquisition, a Haaretz.
A l'article d'El País s'esmenta l'endogàmia que pràcticaven els xuetes, en part, forçada, fet que no esmenta Andreu Manresa. (Recordo el disgust d'una senyora de l'edat de la meva mare perquè cap a l'any 1980 un fill seu va tenir una nòvia xueta). Entorn d'aquesta endogàmia l'equip de recerca d'aquest blog ha fet una treball de camp impressionant, que espero presentar en un proper post. Que ningú s'impacienti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada