¿Es pot donar la notícia de la mort Carles Hug de Borbó i Parma(*) i no esmentar que era (o havia estat) el pretendent a la corona d'Espanya per la branca carlina, descendent i hereu dinàstic de Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran VII, qui es va proclamar rei d'Espanya enfront d'Isabel II, abanderant el tradicionalisme i el foralisme enfront del liberalisme i el centralisme? Es pot oblidar que va liderar el Partit Carlista i que va adoptar una idelogia "socialista i autogestionària", fet que recordo que resultava força curiós cap a finals dels setanta? Es pot obviar que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1979 i va obtenir 55.300 vots?
Doncs sí, l'ABC ho ignora tot. El fet més destacable segons el diari monàrquic és que era exmarit de la princesa Irene d'Holanda.
Aquesta notícia m'ha portat flaires setanters. Un oncle meu havia fet la guerra com a requetè (això vol dir que els carlistes al 1936 reclutaven gent a Mallorca, zona "nacional" des del primer dia, i que el meu oncle s'hi va apuntar). Bé, quaranta anys més tard, l'home seguia sent carlista però, com Carles Hug, també s'havia tornat antifranquista i "socialista autogestionari". En aquella època jo havia tingut els primers contactes amb Navarra, i els meus amics d'allà (que no és que fossin carlistes) estaven tan esverats amb els fets de Montejurra 76, i l'esverament era tan contagiós, que jo vaig arribar a atresorar dos dossiers força ben editats sobre aquells tràgics fets, junt amb un o dos dossiers més sobre els Sanfermins del 78. Voleu dir que un servidor, amb setze o disset anys, no en feia un gra massa?
(*) Seguint la tradició catalana, tradueixo els noms dels membres de les cases reials.
Doncs sí, l'ABC ho ignora tot. El fet més destacable segons el diari monàrquic és que era exmarit de la princesa Irene d'Holanda.
Aquesta notícia m'ha portat flaires setanters. Un oncle meu havia fet la guerra com a requetè (això vol dir que els carlistes al 1936 reclutaven gent a Mallorca, zona "nacional" des del primer dia, i que el meu oncle s'hi va apuntar). Bé, quaranta anys més tard, l'home seguia sent carlista però, com Carles Hug, també s'havia tornat antifranquista i "socialista autogestionari". En aquella època jo havia tingut els primers contactes amb Navarra, i els meus amics d'allà (que no és que fossin carlistes) estaven tan esverats amb els fets de Montejurra 76, i l'esverament era tan contagiós, que jo vaig arribar a atresorar dos dossiers força ben editats sobre aquells tràgics fets, junt amb un o dos dossiers més sobre els Sanfermins del 78. Voleu dir que un servidor, amb setze o disset anys, no en feia un gra massa?
Està clar que la varietat temàtica no s'esgota mai per ací. A banda d'esta nota, només volia deixar dit que és tradició catalana i forana també, de traduir els noms dels dinastes, efectius o enyoradissos (s'hi inclouen els papes). Això també valdria per a Joan Carles I d'Espanya, és clar, però trobe a sovint reticències tradicionalment catalanes, per exemple.
ResponEliminaJesús, gràcies pek teu comentari. Sí, ja sabia que també és tradició castellana, per exemple, però vaig trobar que no em calia esmentar-ho, simplement em remetia a la convenció heràldica catalana. I és cert que hi ha reticències.
ResponEliminaCom dius, els papes també (tal com recordo de les misses postconciliars i de la premsa en català). En canvi, jo diria que els anglesos i els nord-americans normalment no tradueixen el noms dels reis. I potser els francesos tampoc.