divendres, 15 de juliol del 2011

Notícies dels xuetes

En la meva adolescència mallorquina uns versos burletes deien:
En Picó picava,
en Miró mirava,
en Valls amb sa bandera
i tots es xuetons darrera
Aquesta glossa esmentava tres dels quinze cognoms xuetes, és a dir, dels llinatges que identifiquen els descendents dels jueus conversos i secularment estigmatitzats de Mallorca, uns cognoms que fora de l'illa no tenen aquesta connotació. Anys després m'he adonat que aquest Valls amb sa bandera i tots es xuetons darrera devia fer referència a Rafael Valls, el rabí (criptorabí, hauríem de dir) que fou cremat viu per la Inquisició el 1691, en descobrir-se que ell i altres xuetes practicaven encara la religió dels seus avantpassats. Aquest terrible i vergonyós episodi va ser novel·lat per Carme Riera a Dins el darrer Blau, però hi ha un document infame de l'època que en dóna compte: La fe triunfante en cuatro autos (pdf i altres formats) del jesuïta Francisco Garau. Un dels passatges més coneguts és aquest, en què Garau es recrea en l'execució (faig curt) de Valls a la foguera:
Mientras llegó solo el humo, era una estátua; en llegando la llama, se defendió, se cubrió y forcejó como pudo y hasta que no pudo más. Estaba gordo, como un lechonazo de cría y encendióse en lo interior de manera, que aun cuando no llegaban las llamas, ardían sus carnes como un tizón y rebentando por medio se le cayeron las entrañas como a Judas.
Una mostra de la prosa florida del pare Francisco Garau, S.I., una bèstia que segurament va viure al mateix edifici on jo vaig estudiar el batxillerat. Recordo haver llegit aquesta citació en algun altre lloc, probablement en un text de Baltasar Porcel. Fa poc, el Govern Balear sortint va fer un homenatge a les víctimes d'aquells autos de fe

La notícia d'aquesta setmana ha estat que Nissim Karelitz, president del tribunal rabínic de Bnei Brak (Israel), i un dels rabins ortodoxos més respectats ha reconegut els xuetes com a jueus. Segons El País, Karelitz ha determinat que són jueus autèntics i que no els cal la conversió al judaïsme per a ser-ho. Podríem pensar que això és una qüestió més o menys bizantina, però, de fet, segons la Llei israeliana els jueus tenen dret a fer aliyyà, es a dir a emigrar a Israel i obtenir-ne la ciutadania. Per aquest motiu i per motius religiosos, la qüestió de qui és jueu ha estat objecte de legislació, de polèmiques i de plets. Si voleu fer un màster sobre aquest tema podeu començar per aquest article de la Wikipedia: Who is a jew? (Parafrasejant Woody Allen: l'he llegit en un minut, parla dels jueus.) El reconeixement rabínic, implica que els xuetes poden fer aliyyà? Així, directament? No queda clar a l'article. No entro en el tema de si cap d'ells té la intenció de fer-ho.

Un dels protagonistes d'aquesta història és Nicolau Aguiló, un xueta que es va convertir al judaïsme (l'únic cas contemporani de què he sentit parlar), va emigrar a Israel i ha arribat a ser rabí. El seu nom és ara Nissan Ben-Avraham. Va aparèixer, per cert, en un dels episodis d'Afers exteriors a TV3. El 2010 va ser notícia com el primer descendent de conversos que tornava a Espanya a servir com a rabí: Spain gets rabbi with Marrano roots for first time since Inquisition, a Haaretz.

A l'article d'El País s'esmenta l'endogàmia que pràcticaven els xuetes, en part, forçada, fet que no esmenta Andreu Manresa. (Recordo el disgust d'una senyora de l'edat de la meva mare perquè cap a l'any 1980 un fill seu va tenir una nòvia xueta). Entorn d'aquesta endogàmia l'equip de recerca d'aquest blog ha fet una treball de camp impressionant, que espero presentar en un proper post. Que ningú s'impacienti.

dilluns, 11 de juliol del 2011

Onomàstica creativa i recreativa

Aquest cap de setmana l'emissió de Catalunya Informació ha estat rica en onomàstica creativa i recreativa. Així, al president de la UE, Van Rompuy (seria aprox. "Fan Rompoi"), l'han batejat "Van Rompei". Dissabte, el músic Richard Strauss es va convertir en "Ràikhart" Strauss. Oh, Rijkaard Strauss! Un genial encreuament entre el futbol holandès i la música alemanya. Diumenge una ànima piadosa els devia corregir.

Més enllà de l'onomàstica, els qui em seguiu al Twitter, haureu vist que la pronunciació del nom del setmanari News of the World a Catalunya Informació també ha donat molt de sí. Pronunciar "the World" com "dé guol" és una patent submissió a la peculiar fonètica del castellà, fet que hauria de resultar sorprenent en una emissora com aquesta. Hi han sonat, també, altres variants fonètiques, segons el locutor o l'hora del dia, algunes no tan extremes.

divendres, 8 de juliol del 2011

Adéu d'Anna Grau a l'ARA

Anna Grau ha partit peres amb l'ARA. Ho ha explicat a l'E-noticies. (Què fotuts que estem si per assabentar-nos d'alguna cosa hem d'anar a parar a aquest, diguem-ne, diari web). M'uneixo al condol del club de fans per tan sensible pèrdua. Sense compartir alguns dels seus punts de vista, m'agradava llegir les seves contraportades dels dimarts a l'ARA, i seguiré subscrit als seu blog. He intentar rescatar unes quantes piulades meves al Twitter que m'acreditarien com a aspirant al club de fans a qui he donat el condol, però no les he pogut recuperar.

Tanmateix, us recomano llegir detingudament l'article que li han censurat (doc) a l'ARA. Us quedareu amb el dubte de si cap diari del món occidental li hauria publicat aquest escrit sobre "la negra sense orgull" amb qui va tenir una topada a l'autobús. (Potser canviant la paraula "negra" per "catalana" ho podria publicar sense problemes a qualsevol diari espanyol, però aquest no és el tema). Tan de bo hagués enviat aquest article a l'ABC: potser els lectors d'aquest diari ja no la podrien llegir, però els de l'ARA la seguiríem trobant els dimarts a la "Contra".

dijous, 7 de juliol del 2011

Tempesta de sorra a Arizona


L'autor de la gravació porta els llums del cotxe encesos.