dimecres, 30 de març del 2011

Kanako

Vivia temporalment d'uns estalvis mentre aprenia francès i descobria l'espatarrant estiu mont-realès. Era de Hokkaido, l'illa japonesa del nord. De Sapporo per més senyes, una ciutat que, els que tenim una edat, hi tenim la relativa familiaritat que podia donar el blanc i negre de la televisió del 1972. Junt amb el txec Jiri va ser la persona més propera d'aquell estiu quebequès. El 2003 ens va visitar a Catalunya, un any o dos més tard tenia una filla, i després era al Japó. El seu correu de Hotmail fa temps que va deixar de funcionar, i la seva adreça al servei Docomo l'hem perduda. Ara deu ser al Canadà o al Japó, segurament lluny de les zones més afectades per la tragèdia. Per aquí a casa hi hem pensat aquests dies.

dissabte, 26 de març del 2011

L'incident nuclear de Forsmark

El 28 d'abril del 1986 al matí, Cliff Robinson, un enginyer anglo-suec de la central nuclear de Forsmark, a Suècia, es va sotmetre a un control rutinari de radioactivitat quan entrava a treballar. El mesurador va saltar indicant un senyal radioactiu molt intens. Aviat es va detectar un excés de radioactivitat al terra del recinte de la central. De seguida es va activar l'alarma nuclear, amb la consegüent evacuació de la majoria dels treballadors. Ben aviat les autoritats van mesurar nivells elevats de radioactivitat a les plantes i al sòl en un radi de quatre quilòmetres de la planta.

L'incident va saltar al món i, per unes hores, una fuita radioactiva a la central nuclear de Forsmark va ser la notícia del dia. Òbviament, als diaris del mateix 28 d'abril no hi apareixia aquesta notícia. (A la portada de La Vanguardia destacaven el retorn de les restes de Wallis Simpson a Anglaterra, o que Narcís Serra presidiria un consell de l'OTAN. Entre nosaltres, l'Aliança ha corregut millor sort que la Caixa de Catalunya). L'incident de Forsmark, doncs, estava destinat a ser notícia als diaris de l'endemà, el 29 d'abril.

Però al cap d'unes hores de l'alarma de Forsmark les autoritats sueques podien demostrar que la radioactivitat no procedia d'aquesta central sinó del sud-est: la costa oriental de Suècia estava empastifada de radioactivitat. I no era una explosió nuclear, com el mateix Cliff Robinson havia temut, sinó una enorme fuita d'una central nuclear de la URSS. Lituània? Bielorússia? Ucraïna? Les pistes anaven apuntant a Ucraïna, on la central de Txernòbil ja era una vella coneguda dels suecs per les seves emissions esporàdiques de radioactivitat, la darrera el mateix febrer del 1986. Finalment, les autoritats soviètiques es van veure obligades a fer públic que des del 26 d'abril hi havia un accident molt greu a la central nuclear de Txernòbil, a 1.260 km cap al sud-est de Forsmark. Vegeu aquest butlletí (pdf) de l'OIEA sobre l'impacte inicial a Suècia.

Als deu anys de la catàstrofe la CNN publicava un despatx de Reuters amb les impressions de Cliff Robinson d'aquell dia de 1986. Descobrir que la radioactivitat venia molt probablement de Txernòbil va ser un trencaclosques per als suecs, la solució del qual explicava The New York Times el 13 de maig del 1986.

Òbviament, el desastre de Txernòbil ha reduït l'incident de Forsmark a la categoria d'anècdota, però sense la qual segurament la URSS encara hauria trigat més dies a reconèixer l'accident nuclear. Per cert, l'ARA ens ha recordat que la Generalitat va trigar un mes a reconèixer que una certa quantitat de radioactivitat de Txernòbil havia arribat a Catalunya.

Pel que fa a la central nuclear de Forsmark, va tenir el seu propi incident nuclear de nivell 2 el 2006. Pse, això no és res! A Catalunya no ens hi posem si no és per un nivell 3, com el de Vandellòs I.

dijous, 24 de març del 2011

Serious no vol dir greu?

Últimament passen coses molt greus, però, en canvi, tot és molt seriós. El risc que hi hagi una explosió radioactiva és seriós [1]. Ja van avisar que la central de Fukushima era obsoleta i un sisme fort suposaria un problema seriós [2]. La radiació als aliments és més seriosa del que es creia [3]. La nostra preocupació és molt seriosa [4]. El perill és molt seriós [5].

D'acord, si jo dic Are you serious? vull dir que si parles seriosament, si ho dius de veritat o, fins i tot, si ho dius de veres, que diuen al meu poble. Les persones poden ser o estar serioses, però els accidents, no fotem, són greus o lleus. I, també d'acord, la segona accepció de seriós al Diccionari de l'Enciclopèdia es correspon força amb l'anglès serious. Però no cal que ens passem. Dic jo.

Els cinc exemples que us he posat són de l'ARA. Els trobareu aquí: accident|contaminació|risc seriós|seriosa japó site:ara.cat. Però a l'Avui/El punt trobareu tres quarts del mateix, i a El Periódico encara és més seriós greu: 1060 pàgines amb accident|contaminació|risc seriós|seriosa japó site:elperiodico.cat.

Que ha passat? Sospito que els traductors de despatxos d'agència (ja siguin de l'agència o del diari) tradueixen el serious pel broc gros. Siguem seriosos!

dimecres, 23 de març del 2011

Nuclear TV, i una reflexió sobre la TDT

Qui ens havia de dir que algun dia tindríem un canal monotemàtic de televisió dedicat a un accident nuclear. Malauradament, en això s'ha convertit el canal internacional de la japonesa NHK, que es pot veure gratuïtament per web a través de U-Stream. El principal protagonista és el portaveu del govern japonès, Yukio Edano, que no sé si és que no dorm mai o és que sempre l'enganxo a la mateixa hora. Les emissions de l'NHK marquen la pauta de la nova normalitat en què ens hem instal·lat: ja és rutina que els treballadors de Fukushima fugin de la central perquè hi ha fumata negra i tornin quan és blanca, que la radiació s'estengui, ara als espinacs, ara al mar, suara a l'aigua potable de Tòquio. En algun moment travessarem el llindar de la normalitat, o el concepte s'anirà estirant indefinidament?

La situació a la central és prou complexa perquè l'NHK presenti de tant en tant un quadre sinòptic de l'estat de cada unitat de la central. Heus-lo aquí, en aquesta captura de pantalla, l'estat de l'accident explicat als dummies:


El U-Stream va força bé, i ja el vaig fer servir en el terratrèmol de Concepción, Xile. Aquesta facilitat per veure canals de tot el món al web contrasta amb l'estretor de la TDT: gairebé tots els canals han des ser d'allà mateix, en el mateix idioma, amb una qualitat tan pobra, i pel que m'expliquen, amb una secció destinada a insultar els catalans. ¿Per què no van reservar a la TDT uns quants canal per poder veure mitjançant acords de reciprocitat algunes televisiones obertes europees, fins i tot per crear-ne algunes de catalanes? Amb quina facilitat les forces polítiques catalanes han acceptat que l'espai radiolèctric català és propietat d'Espanya. El mateix podríem dir de l'espai judicial, on ningú sembla tenir en compte que la justícia espanyola és a la justícia com la música militar a la música.

diumenge, 20 de març del 2011

Tornen els anys seixanta: Cesi-137 a dojo

Mitjançant una piulada un pèl esverada de l'Eva Piquer m'assabento que l'IRSN francès ja ha modelitzat la dispersió del plomall de les emissions radioactives de Fukushima entre el Japó i Europa del 12 al 26 de març. En aquest enllaç podeu veure l'animació gràfica del "núvol". Els colors indiquen diferents concentracions de cesi 137 (Cs-137), expressades com a fracció d'un màxim d'escala de 1.000 Bq/m3 (becquerels per metre cúbic d'aire). Cal remacar que aquesta no és la radioactivitat total de l'aire, sinó la deguda al Cs-137 que s'espera que arribi amb el "núvol". Es calcula que a França, o sigui, aquí mateix, hi haurà concentracions de Cs-137 a l'aire de 0,001 Bq/m3, segons que indiquen en aquesta pàgina web de l'IRSN, d'on he obtingut les dades numèriques originals. Del iode-131 no en parlen.

Tornen els anys seixanta
Cs-137 a raó de 0,001 Bq/m3... Això és 1.000 vegades la concentració d'aquest isòtop mesurada a França el 2010. Però és del mateix ordre de magnitud, una mica més baix, que als anys 60, quan encara es feien explosions nuclears a cel obert i la radioactivitat alliberada es repartia democràticament per tot el globus. Heus aquí, doncs, una oportunitat de tornar als simpàtics seixanta, quan els infants de l'època respiràvem concentracions de Cs-137 de l'ordre de 0,002 Bq/m3. Això tampoc deu ser tant, perquè si ho fos suposo que la incidència de càncer seria descomunal en les generacions afectades aquells anys.

Encara no torna Txernòbil
Les concentracions previstes de Cs-137 no arriben de moment a les mesurades a França per l'accident de Txernòbil, que van ser de l'ordre de 3 Bq/m3, és a dir, 3.000 vegades més elevades que les que es preveuen per a mitjans o finals de la setmana que comença. Per tant, i de moment, encara hi ha un marge abans d'arribar a tenir a l'Europa Occidental concentracions semblants a les provocades per Txernòbil, cosa que a mi em sembla força improbable.

dissabte, 19 de març del 2011

Com diuen els castellans...

Parant l'orella a la ràdio, he arribat a la conclusió que una de les frases, mitges frases o locucions que diem més els catalans és, precisament, aquesta: Com diuen els castellans...

Com diuen els castellans...
- El que calla otorga
- De tal palo tal astilla

- No por mucho madrugar...
- No sirvas al que ha servido
- Que me quiten lo bailado
...


No cal dir que això és un de tants símptomes de la interferència del castellà i de la ignorància, que en gran part comparteixo i pateixo, de la paremiologia catalana. Però... fem una mica d'estadística al Google. Presento a continuació els resultats que donen diverses cerques relacionades amb la locució que ens ocupa (termes de cerca - resultats):

(a) "com diuen els castellans"|"com diuen a Castella" 22.900
(b) "com diuen els espanyols"|"com diuen a Espanya" 22.300
(c) "com diuen a les Espanyes" 801
Total (a)|(b)|(c): 46.001 resultats

"com diuen" 154.000

46.001/154.000 = 30%

Ojo al dato, com diuen els castellans: les expressions (b), clarament independentistes (ells, Espanya/espanyols), competeixen estretament amb les (a), que serien més aviat autonomistes, federalistes o ambivalents. Això és una prova insospitada de l'auge de l'independentisme, però, sobretot, vol dir que a l'independentisme li encanta tot això dels espanyols o d'Espanya, i les citacions del bons independentistes
sovint beuen directament de la font inesgotable de la paremiologia castellana. Finalment, remarquem que el terme les Espanyes, força ambivalent, no ha tingut fortuna en aquest context.

"Com diuen els castellans" vs. el refrany més popular
En l'enquesta de Víctor Pàmies sobre els top ten dels refranys més populars catalans va guanyar, com és sabut, Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Considerant diferents variants dialectals del refrany i consultant el Sr. Google:

(d) "qui no vulgui pols"|"qui no vullga pols" 57.900
(e) "qui no vol pols" 10.200
Total (d)|(e) = 68.100
Com diuen els castellans.... o semblant: 46.000

Encara guanya Qui no vol pols..., però Déu n'hi do. Per acabar, i fent un extrapolació a la llengua oral (que és molt extrapolar), tres de cada deu vegades que un català diu com diuen... ho fa per dir com diuen els castellans o una locució semblant. Extraordinari!

Actualització a les 22:30
Molt oportunament, avui el MH Artur Mas ens n'ha regalat un nou exemple, amb una variant (la negreta és meva): "Portem uns anys que, com ells diuen allà: no tocan bola." Gràcies, President.

dijous, 17 de març del 2011

Charlie Sheen supera Charlie Parker

Una vegada vaig lloar Two and a half men, la sèrie de TV tan exitosa que protagonitzen protagonitzaven Charlie Sheen, Jon Cryer i el seu nebot i fill, respectivament, a la sèrie, Angus T. Jones. En aquesta sèrie Charlie Parker (Sheen) és un solter amb calers, faldiller i bandarra que té un èxit força inexplicable amb les dones, amb les que és absolutament incapaç de comprometre's en una relació estable. La veritat és que Charlie Sheen normalment fa cara de no haver trencat mai un plat i el que podria semblar un exemple de misscasting funciona molt bé pel guió i per la manera com Sheen encarna el personatge. El seu germà Alan (Jon Cryer) broda el seu paper, i, la veritat, no sabria què dir de l'home que fa dos i mig, el nen, ara adolescent, Jake (Jones).

Al cim de la seva carrera i cobrant, deien, 1,5 milions de dòlars per capítol, Charlie Sheen l'ha espifiada, com ja se sap. Mentre son pare (Martin Sheen) purificava la seva ànima pel Camí de Sant Jaume, convenientment dirigit pel germà de Charlie Sheen (Emilio Estevez, que conserva el cognom de l'avi patern gallec, Estevez), Charlie ha lliscat pel pendent d'una perdició de manual: alcohol, drogues, joc, estrelles del porno, denúncia per violència domèstica, condemna per agressió, divorci, clíniques de rehabilitació i, finalment, acomiadament de la sèrie Two and a half men.

Sembla que Carlos Erwin Estevez, àlies Charlie Sheen, ha superat en desastres el Charlie Parker més dissolut de la sèrie. Ja sense treball a la TV, ara Sheen diu incoherències al Twitter i en videos que penja al seu web. Sense els guionistes de la sèrie, el que digui Charlie Sheen té molt menys interès. Quedem-nos amb Charlie Parker, tot i que jo trobo molt més divertit el seu germà Alan.

dimarts, 15 de març del 2011

Microblogging

Bé, m'he obert un compte de Twitter, nom d'usuari: Geo_lectures. No sé fins on arribaré en l'ús d'aquesta eina. De moment, servirà per fer una cosa amb un nom tan pretensiós com microblogging: sovint no tinc temps d'escriure un post mitjà ni llarg sobre un tema, però sí que en faria cinc cèntims, o 140 cèntims. També em servirà per seguir alguna gent al Twitter i, suposo, per bescanviar missatges (tot i que no he estat mai un fan dels SMS). Ja ho veurem sobre la marxa. A la columna esquerra del blog hi ha una finestra amb els missatges més recents.

Fukushima: Entrevista d'ahir a l'enginyer Juli Barceló al 3/24

VÍDEO de l'entrevista força explicativa i, al meu entendre, honesta de Juli Barceló, exconseller del Consejo de Seguridad Nuclear, al 3/24. A partir de la meitat del vídeo és quan trobo l'entrevista més interessant. Com a última possibilitat no ha descartat que si s'arribés a la fusió del nucli es pogués generar hidrogen a l'interior de l'edifici de contenció del reactor i aquest gas provocar una explosió que l'edifici de contenció podria resistir o no. També ha marcat clarament les diferències amb les condicions de l'accident de Txernòbil.

(No insereixo aquí el vídeo perquè és molt més ample que aquesta columna, i a TV3 encara no deixen modificar-ne la mida.)

Actualització 15/03/2011 08:52. L'explosió d'un tercer reactor i l'incendi de residus radioactius en un altre fa que els esdeveniments s'avancin ràpidament al reconte dels fets, un reconte que no puc pretendre portar al dia. Esperem que aquesta mascletada nuclear a càmera lenta acabi el millor possible i quan abans millor. El terratrèmol i el tsunami ja eren per si mateixos una catàstrofe de dimensions bíbliques...

Ortega vs. Mas-Colell

¿Què deu pensar Andreu Mas-Colell (un home amb 2500 registres al Google Acadèmic) del fet que al CV de la seva vicepresidenta hi hagi figurat repetidament una llicenciatura en Psicologia que no posseeix? Què passaria amb Joana Ortega si això fos Alemanya, i no cal tenir gaire memòria?

diumenge, 13 de març del 2011

Fukushima: "color de hormiga"

Les últimes notícies del reactor nuclear de Fukushima parlen de la possible fusió parcial dels nuclis dels reactors 1 i 3. Diu el NYT que també tenen greus problemes de refrigeració a tres reactors més. Com dirien a Mèxic, això es posa color de hormiga...

Tants anys de sentir parlar de reactors nuclears a prova de míssils, d'edificis que poden bolcar però no esfondrar-se en cas de terratrèmol, de sentir a dir que només en un règim com el soviètic (i, a més, perquè era un règim en descomposició) es podia produir un accident com el de Txernòbil... Ara resulta que al Japó democràtic, hipertecnògic, i preparat "com ningú" per als terratrèmols podríem estar presenciant la fusió d'un o dos nuclis de reactors nuclears. Encara no s'ha arribat al nivell de gravetat de Txernòbil. De tota manera, meltdown a la vista?

Una pregunta innocent. Òbviament, l'aigua de mar és un refrigerant econòmic i accessible que fan servir moltes centrals tèrmiques i nuclears. Però, en una costa històricament afectada pels tsunamis, era raonable construir una central nuclear a la primera línia de costa?

Per llegir:
Breu però interessant article a la Wikipedia sobre la central nuclear de Fukushima. Sobre el reactor 1, el més afectat diu (les negretes, meves): Unit 1 is a 439 MW boiling water reactor (BWR3) constructed in July 1967. It commenced commercial electrical production on March 26, 1971, and was scheduled for shutdown in March, 2011. It was damaged during the 2011 Sendai earthquake and tsunami.

dissabte, 12 de març del 2011

"Voy para haya"

A la universitat mexicana on treballava no tenia telèfon al despatx ni al laboratori, però sí que hi havia internet, de manera que feia servir el Messenger per a comunicarme amb els alumnes. Tenia un becari, tot un titulat de màster en ciències, que cada vegada que li demanava que em vingués a veure al despatx em contestava: "Voy para haya". I no es referia a un faig, ni a cap cosa que hi hagués.

Llegint a La Vanguardia la notícia de la trilingüilització de l'Andrés Iniesta al Facebook m'he recordat d'aquell becari. En el seu missatge en castellà Iniesta va escriure (la negreta és meva): A partir de hoy escribiré también en catalán, haber si pronto me animo en una rueda de prensa. Aquest haber tan oftàlmic també apareixia de tant en tant al Messenger i en alguns correus. Potser l'Iniesta abans de llançar-se a donar un pas tan important va dir en veu alta: ¡Voy para haya!

Conyes a part, benvingut, Iniesta, al català! A veure si és veritat i no facis gaire cas dels comentaris rabiosos que ha despertat la teva decisió.

dijous, 10 de març del 2011

Plàtans de no-Canàries

En general m'agraden més les bananes centre i sud-americanes que les de Canàries. Fa molts anys que no en compro, de plàtans de Canàries, si no és perquè faci molts dies que no n'hi hagi dels americans.

Per als meus pares, per a la nostra dona de fer feines i per a molta altra gent que ja té una edat això és anatema! Estic convençut que les successives campanyes xenobananofòbiques de fa anys i dècades van calar tan profundament en l'ànima espanyola, inclosa l'ànima catalanoespanyola, que hi ha un triple convenciment: a) els de Canàries són més bons, b) els de Canàries són nostrats, i c) quina ocurrència pretendre preferir les bananes als plàtans (fent una falsa distinció terminològica que algú es degué inventar).

Us deixo amb un anunci de Plátanos de Canarias de l'any 92. De la Quadra Salcedo, Lola Flores, Pedro Almodóvar, una Miss Espanya i Arguiñano: un vídeo tan concentrat com una pastilla d'Starlux.



Finalment, sobre la distinció entre banana i plàtan, segons el Diccionari de l'Enciclopèdia són sinònims, i com a tals els he fet servir. Gabriel Bibiloni considera que plàtan no s'hauria de dir,(1 i 2), però això ja són figues d'un altre paner.

dilluns, 7 de març del 2011

El Nespresso dels pobres?

Sembla una bona campanya publicitària: no faig clic gairebé mai en un bàner ni en una finestra emergent, però ho he fet a la cafetera emergent (nou concepte web) que sortia avui a La Vanguardia: Cápsula Gran Aroma Marcilla. ¿Nespresso se'ns està menjant el mercat, als distribuidors tradicionals de cafè, i ens cal revaloritzar la venerable cafetera italiana per seguir venent el nostre cafè? (La cafetera italiana: un artefacte que jo he recuperat fa poc, després de ben bé 10 anys amb una cafetera "americana" elèctrica).

La solució és vendre el cafè en càpsules, perquè nomès un cafè amb prou valor afegit es pot vendre en càpsules. Per si de cas, omplim-les amb un cafè més bo (segur?) i proclamem-ho. Afegim-hi un mecanisme de fer el cafè que n'extregui més bé l'aroma. (Un mecanisme estàtic: que se sàpiga, de moment la cafetera italiana no té parts mòbil i és incapaç de perforar una càpsula). Però... és que hi ha cafeteres italianes d'un, de tres, de sis i de dotze cafès, si més no. De quina mida seran les càpsules? No patiu, hem encarregat un estudi de mercat a la Universitat de Harvard (com a mínim) i resulta que la cafetera que més es fa servir és la de sis cafès. (Entre nosaltres: els que feien servir cafeteres italianes d'un i de tres cafès fa temps que es van passar tots al Nespresso. Tots menys un servidor, que es va passar a la de sis cafès). Les càpsules, doncs, encaixen perfectament dins l'embut d'una cafetera italiana de sis cafès.

Bé, doncs tot això diu (i no diu) Marcilla, i ho presenta en una web amb Flash (suposo) prou misteriosa i prou explicativa com per mantenir l'interès. Tinc dues preguntes:

1) ¿També s'haurà de fer cua, per comprar les càpsules de cafè, com fan el dissabte a la tarda la majoria de compradors d'un altre conegut cafè en càpsules?
2) ¿Seria correcte dir que Cápsula Gran Aroma Marcilla és el Nespresso dels pobres, tenint en compte que fins i tot els pobres ja tenen Nespresso?

dissabte, 5 de març del 2011

Bobines de CD i DVD originals


Junt amb el ràdio van arribar de Mèxic aquestes bobines amb cent cinquanta CD originals, molts d'ells comprats aquí i emigrats al país asteca el 2004, i cent DVD, la gran majoria comprats a Mèxic. Les caràtules van viatjar a part, empaquetades rigorosament amb el mateix ordre que els CD o DVD a les bobines. La sèrie completa Sex and the City va tenir el privilegi de viatjar sense sortir de les seves capses de DVD.

Sóc conscient que tot això són o estan a punt de ser velles andròmines com les cintes VHS o els cassets de benzinera. Ja sé que puc comprar, copiar o descarregar tot això, o sentir-ho i veure-ho en streaming, pagant o sense pagar, sobretot sense pagar. De tota manera, no els he volgut deixar a Mèxic i aspiro a seguir reproduint-los ara i aquí.

Després de veure DVD de les zones 1, 2 i 4 en el meu reproductor LG de Mèxic, em pensava que no tindria gaires problemes per veure els meus DVD mexicans aquí. Algú em va dir que la majoria de reproductors eren multiregió, tot i que no ho deien. De moment he fet una prova en un aparell i no ha anat bé. Seguirem insistint. Fa gràcia, aquesta bestiesa de les regions dels DVD: no va servir per a impedir-ne la còpia il·legal, però setze anys després de la seva invenció segueix fent la punyeta als usuaris. Això sí, només als que han pagat per un DVD original.

dijous, 3 de març del 2011

Afegeixo consola amb el preu del petroli en temps real

Com que això del petroli s'està posant interessant, acabo d'afegir al blog una consola amb el preu en temps real del cru West Texas Intermediate (no he vist la manera de posar-hi el Brent). És un giny gratuït d'Oil-Price.net. Comencem a 100 dòlars i busques. També incorpora gràfics amb l'evolució del preu l'últim mes, trimestre, any i 5 anys. El tindrem aquí un temps indeterminat. És un servei més de Lectures del retorn al seu públic ;)

Actualització
Bé, ja he trobat el codi per al cru Brent, "de referència a Europa". Aquest és el preu que es mostra ara. Comencem a 114 dòlars i busques.

dimarts, 1 de març del 2011

Ha arribat un ràdio transistor


Quan vaig emigrar a Mèxic el 2004 vaig aplegar alguns llibres i objectes i me'ls vaig enviar cap allà amb tres paquets de correu (això era gairebé suïcida, però jo no ho sabia). Als tres mesos ja havien arribat tots els paquets, i tot plegat constituïa la meva arca de Noè particular per al diluvi que representava aquella mudança transoceànica, tanmateix cercada i volguda. Amb la tornada de fa un any i mig l'arca va quedar encallada allà a l'altiplà. Per sort, el viatge de la M. a Mèxic (retornada sana i estàlvia) ha servit per recuperar bona part d'aquells objectes i d'altres adquirits durant els cinc anys a Mèxic. Encara una part ha quedat a la Ciutat de Mèxic i a la nostra ciutat de l'altiplà, i, a banda, hi ha tres paquets enviats per DHL que ja haurien d'haver arribat.

Creo la nova etiqueta Arca de Noè, i aniré presentant alguns dels elements ara recuperats. Començo per aquest ràdio de Sony (model turboinjection de finals dels 90), de la mida si fa no fa d'un smartphone una mica gros, ideal per a posar-lo en una lleixa del bany. Sóc (o era?) un fanàtic de la ràdio parlada, i no concebo afaitar-me o fer-me una cafetera sense sentir les notícies del matí.

Va ser una decepció la ràdio mexicana: els programes que m'agradaven els van tancar per la censura público-privada imperant al país. Al pobre Gutiérrez Vivó el van fer fora de dues emissores, i a la Carmen Aristequi de W Radio. Ara l'han engegada del canal de televisió MVS, i no sé si finalment l'han readmesa. Amb aquest panorama, i sense identificar-me gaire amb cap emissora, aquest transistor va anar quedant arraconat i no va ser a Mèxic el company que havia estat a Catalunya.

A la tornada a casa vaig sentir la ràdio al telèfon mòbil però em vaig cansar d'haver de fer servir els auriculars com a antena, i d'haver de polsar cinc o sis botons abans d'arribar a sentir l'emissió. Des d'ahir amb un sol clic puc sentir qualsevol de les meves emissores preferides. Fins ara havia anat passant amb un radiocasset (he dit radiocasset!), analògic of course, de la mida de dos Tetra Briks.