divendres, 30 d’abril de 2010

Lectoescriptura del retorn

Arribat a Catalunya fa nou mesos, i després de sis anys a Mèxic, començo aquest dietari com una lectoescriptura del retrobament i del recomençament. Un retrobament que passa per minúcies quotidianes com els enyorats semàfors de vianants, o per les no menys enyorades aixetes amb aigua potable (amb mal gust, per això), o per descobrir que els FGC segueixen, si fa no fa, igual que fa quinze o vint anys.

El recomençament ha suposat gastar-se uns diners arreglant el pis (i descobrir la importància de tenir una dutxa termostàtica) i també, per exemple, adaptar-se al llenguatge "no sexista" dels comunicats universitaris. El principal recomençament, però, ha estat ser pare per primer cop, i a aquestes alçades de la vida: ho sóc, d'una filla meravellosa nascuda el juliol passat. El seu àlies en aquest blog serà Queralt. Al costat d'això, un retrobament menor però notable ha estat la lectura de llibres en català, per no dir la lectura de llibres, a seques, i, de ben segur, algun lixiviat de tot plegat percolarà dins aquest blog.

La veritat, la neta, és que tenia ganes de tornar a escriure, i prou. "Queda inaugurat aquest blog" (com abans els pantans), amb voluntat de continuïtat i d'una certa regularitat. I la principal temàtica, espero, no serà l'enyorament ni la perplexitat d'un repatriat, però això no se sap mai. Una salutació als antics mexicaires i a la nova gent que s'acosti per aquí, en general a tota la gent que encara pot llegir textos de més de 140 caràcters!